Opa alemanya a l’executiu europeu
El conservador bavarès Manfred Weber es presenta com a candidat del Partit Popular Europeu a succeir Juncker
La cancellera Angela Merkel aspira a controlar la presidència de la Comissió Europea
Berlín engega màquines per controlar l’executiu europeu a menys de deu mesos dels comicis europeus. El conservador bavarès i membre de la CSU, aliada del govern alemany, Manfred Weber, es va presentar ahir oficialment com a candidat del Partit Popular Europeu (PPE) a presidir la Comissió Europea (CE) si guanya en les eleccions europees del 2019. Amb aquest anunci l’actual cap del grup popular a l’Eurocambra obre la cursa de les formacions europees per dirigir la CE ja que és el primer polític a aspirar formalment al càrrec.
Enginyer de formació però amb pràcticament tota la seva carrera professional dedicada al món de la política i especialment a la cambra europea, Weber s’arrisca ara a lluitar per fer el salt a l’executiu europeu. Conscient de les reticències entre grups polítics i estats membres a col·locar-hi algú que reforci encara més el control de Berlín sobre Brussel·les, el democratacristià de 46 anys no vol ser percebut com “el candidat de Merkel”, però disposa del seu suport per aconseguir el càrrec. La cancellera alemanya va dir ahir que celebra que Weber es presenti per succeir Jean-Claude Juncker la pròxima legislatura.
Un pas al davant que reforça el procediment utilitzat en l’última convocatòria electoral, en què les diverses famílies polítiques preseleccionaven un aspirant per presidir l’executiu comunitari. Tanmateix, encara no és definitiva la seva candidatura, ja que el PPE farà un congrés el 7 de novembre per designar-ne una. Entre els perfils que podrien fer-li ombra hi ha el ben plantat ex-primer ministre finès Alexander Stubb o el negociador en cap de la UE per al Brexit, Michel Barnier. Weber assegura que està en contacte amb els possibles rivals i confia que hi haurà una competició “justa”.
Traves
A favor seu té el fet d’haver-se guanyat el suport de les principals delegacions populars a l’Eurocambra, sobretot de l’espanyola, però Weber no ho tindrà fàcil. Fa més de 50 anys que un alemany no ocupa el càrrec i, tot i dominar l’anglès, no parla francès, la qual cosa no generarà simpaties entre els països francòfons. Veterà eurodiputat, Weber tampoc té experiència com a president ni primer ministre, requisit no escrit per ser president de la CE. L’alemany assegura que “n’és conscient”, però creu que està “àmpliament” preparat per al càrrec.
Última paraula
Aquest perfil poc presidenciable pot també generar reticències entre els conservadors que vulguin apostar per un candidat potent que pugui liderar l’executiu europeu amb vista al possible auge dels liberals i ultradretans. I és que, fins i tot si el PPE guanyés les eleccions del maig, podria tenir l’oposició d’algunes cancelleries europees que, en última instància, decideixen qui dirigeix la Comissió Europea. Malgrat que el Parlament Europeu volia institucionalitzar el procés del candidat únic, les capitals europees es van negar a perdre el poder d’escollir el seu interlocutor a Brussel·les.
Programa
Encara en una fase molt inicial de la precampanya europea, Weber va donar algunes pinzellades de la seva recepta per al futur de la Unió Europea en la roda de premsa al Parlament Europeu, terreny familiar, on va presentar la candidatura sense anunciar cap proposta trencadora. “Europa necessita un nou començament i més democràcia”, va defensar Weber, que no va acceptar cap pregunta dels periodistes després de llegir el seu anunci. Segons el democratacristià, el bloc es troba en un moment clau en què “ha de reafirmar-se i defensar els seus valors”.
D’altra banda, l’alemany també va apostar per “conservar una Europa unida” i es va oferir per construir ponts. “Units som més forts”, va afirmar.
A banda de les declaracions clàssiques en aquest tipus de presentacions, entre les propostes concretes que de moment Manfred Weber ambiciona aconseguir, si arriba al càrrec, hi ha promoure que les decisions al Consell es prenguin per majoria qualificada i no per unanimitat (canvi que no estaria a les seves mans) o que “es posi fi al poder de facto de diplomàtics i buròcrates per tornar-lo als polítics”.
LES DATES
LA XIFRA
LA DATA
Macron es desinfla
Els aires renovadors liberals perden força en la cursa per liderar la Unió Europea. El partit del president francès, Emmanuel Macron, La República en Marxa, ha caigut en dos mesos tres punts en intenció de vot a les eleccions europees previstes per al maig del 2019, segons un sondeig publicat ahir.
La formació del jove dirigent centrista ara té assegurat prop del 20% de vots, només tres punts més que el partit xenòfob de Marine Le Pen i cinc més que els conservadors.
Així, Macron perd força en el seu intent d’arrabassar la primera posició a Le Pen, que en els comicis al Parlament Europeu del 2014 va ser la força política més votada a l’Estat francès. Per contra, el partit d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon puja tres punts en intenció de vot, però continua en quarta posició. Amb tot, els socialistes europeus s’hauran de preparar per a la pèrdua d’escons a l’Estat francès, ja que les enquestes, de moment, només els pronostiquen un just 6% d’intenció de vot.