Pedro Sánchez ha anunciat un Consell de Ministres a Barcelona -potser a Pedralbes- per demostrar com s’ocupa dels “problemes diaris” dels catalans. La gran concessió socialista per a Catalunya havia de ser la recuperació de les lleis de fort caràcter social que el Parlament va veure suspeses en la darrera legislatura pel recurs sistemàtic del govern del PP al Tribunal Constitucional. Llei del comerç -en defensa del petit comerç-; impost sobre els dipòsits bancaris; cànon a les companyies de telecomunicacions per finançar les indústries culturals; cobertura de la pobresa energètica a càrrec dels grans grups del sector... De tot això, però, ara per ara, res. De fet, no és que els socialistes creguin que el Parlament de Catalunya té dret a legislar sobre tots aquests temes. Simplement pensen que són mesures progressistes que ja els semblen bé, que fins i tot haurien pogut impulsar ells, i cal veure si l’aplicació que en farà el govern de Catalunya coincideix prou amb el que ells consideren convenient. Si no és que, directament, en volen implantar alguna a Espanya -com l’impost sobre dipòsits bancaris- i aquí ens haurem de limitar a esperar que ens traspassin els diners que hauríem recaptat si ens l’haguessin deixat aplicar a nosaltres.

L’altra concessió són les sempre ajornades inversions públiques. Al febrer, Rajoy se’ns presentava amb un anunci de grans inversions per calmar les aspiracions sobiranistes. Ara se suposa que hem d’estar agraïts que, per fi, després d’anys de reclamacions i de dotzenes de morts i ferits a l’N-340 i a l’N-240, des de diumenge passat es desviïn els camions per les autopistes de peatge que hi circulen paral·leles. Potser també haurem d’estar contents si, per exemple, ens anuncien que, després de més de deu anys d’obres, finalitzaran la connexió entre l’A-2 i la B-30 i els vehicles que hi circulin es podran estalviar el peatge de Martorell. Ara que Abertis ja no és de La Caixa -Fainé ja va pagar amb escreix els favors del govern espanyol al seu grup d’empreses engegant la campanya de trasllat de seus socials-, veurem si Florentino Pérez i els Benetton són objecte de la mateixa cura per no reduir els seus fluxos de vehicles i els seus beneficis. O potser encara en rebran més, si ens atenem a la trajectòria de Florentino i als bons oficis del representant legal dels Benetton a Espanya. De moment, Abertis ha bloquejat la connexió a Altafulla que permetia estalviar-se el peatge de Tarragona, i ara els vehicles es veuen obligats a fer una llarga giragonsa per efectuar-la. Així potser els conductors se’n desdiran i continuaran pagant el peatge complet de l’AP-7.

Jo recomanaria que els ministres espanyols, si es volen reunir en un punt emblemàtic de Catalunya, ho fessin en qualsevol d’aquestes rotondes o connexions a mig fer des de fa anys i panys. Si, com diuen, volen resoldre els problemes quotidians dels catalans ho tenen molt fàcil. Que plantin cara a totes les empreses energètiques, de telecomunicacions, d’obra pública, a les concessionàries diverses en règim de monopoli i a les entitats financeres que escanyen els ciutadans i les empreses petites i mitjanes i l’economia productiva. No val gaires diners i, a més, diuen, és d’esquerres.