Ningú sap amb certesa quina mena de fatal cataclisme va provocar l’extinció dels dinosaures, però el cert és que aquells colossals espècimens no van ser capaços d’adaptar-se a un canvi brusc, global i sobtat del seu entorn. El seu lloc va ser ocupat per petits mamífers aparentment insignificants que van saber aprofitar les poques oportunitats que els oferia el nou món.

De la mateixa manera, no podem saber com serà el món després de l’inevitable reset global de l’economia, però el cert és que ningú s’escaparà dels seus efectes. Aquells que hagin gaudit de la fugaç il·lusió de la prosperitat abusant de les sobredosis d’endeutament, estan condemnats a l’extinció. Els creditors globalistes traficants de diner fiduciari juguen amb les cartes marcades. Seran tan implacables amb els estats, les grans corporacions i els seus propis intermediaris, com aquests ho han estat amb els ciutadans i les pe-tites empreses durant l’última crisi econòmica. El patrioterisme ranci de l’Ibex 35, construït al voltant d’arrogants negocis en un altre temps propietat de la corona espanyola, deixarà Espanya sense negocis i sense corona; però amb l’arrogància que alimenta un nacionalisme exacerbat.

Nombrosos fons voltors ja han començat a adquirir els seus actius més preuats a preu de saldo. I aviat el diner amb què els omplen les butxaques amb prou feines valdrà gran cosa.

Tanmateix, el món continua avançant i acabarà prescindint d’aquells que no s’hi adaptin. L’Extrem Orient està creant els nous pilars institucionals de l’economia global i les unitats econòmiques de referència que ens permetran renovar confiances malmeses, mentre Occident fa el salt del diner fiduciari al diner virtual.

La transició a un nou ordre econòmic global no serà gens fàcil. Per això, molts països i empreses capdavanteres ja han començat a posar fil a l’agulla per activar els seus respectius plans de contingència.

Les empreses tecnològiques que s’instal·len a Catalunya no ho fan per donar servei al mercat espanyol, sinó al món. Venen atretes pels nostres avantatges competitius i per una desbordant capacitat creativa. Faran de Catalunya un viver d’innovació i de coneixement; una incubadora tecnològica global on veurem néixer molts dels serveis, les empreses i els productes tecnològics del futur.

Però la creativitat necessita un entorn d’estabilitat, plena llibertat política i la seguretat que pot proporcionar un estat independent, neutral en les guerres del capital global i unilateralment desvinculat del deute espanyol.