‘Design thinking’ per al top manta
Un grup d’estudiants aplica tècniques de pensament creatiu per abordar el problema de la venda il·legal al carrer
“Hi ha una falta de voluntat política per solucionar el problema de la venda il·legal ambulant que s’està estenent cada cop més per tot Barcelona.” Així de taxatiu acabava el comunicat que el juliol passat va emetre la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal Ambulant. “Decepció i major enuig” és el que diuen que senten un ampli espectre de l’activitat econòmica de la ciutat davant un problema que, lluny d’entrar en vies de solució, té tendència a agreujar-se. Partits de diferent signe polític i estratègia han intentat abordar aquesta patata calenta des del consistori, sense èxit. Ni la mà dura policial ni les estratègies d’acompanyament perquè els manters compleixin amb la legalitat han tingut resultats plenament satisfactoris.
Potser una opció és canviar la manera d’aproximar-se al problema. Així almenys ho van pensar un grup d’alumnes de la darrera edició del màster en negoci sostenible i innovació que imparteix l’escola de negocis EADA de setembre a juny, que va centrar el seu projecte de fi de curs en el problema del top manta. René Moawad, libanès; Michael Bom, holandès; Jean Paul Tabchi, mexicà, i Beatriz Dorey, portuguesa, a qui després es va afegir José Ramon Benítez, porto-riqueny, tenien clar que havien d’aplicar allò que havien après en un problema visible per a qualsevol persona que és a Barcelona de pas, com ara ells. “El màster ens va proporcionar eines per gestionar els negocis de manera holística, és a dir, no exclusivament des de la perspectiva dels beneficis econòmics, sinó també dels que afecten els empleats, els clients, els proveïdors i la comunitat en el seu conjunt”, explica Benítez.
Innovació.
Els cinc joves van identificar els diferents actors del problema (manters, comerciants, Ajuntament i clients potencials, locals i turistes) i van anar a parlar amb ells sense apriorismes. És a dir sense enquestes amb respostes tancades i, per tant, sense la voluntat de quantificar res, simplement empatitzar i obtenir dades més qualitatives. Una de les primeres conclusions a què van arribar és que al voltant de la persona que fa venda il·legal hi ha un gran desconeixement que s’omple amb clixés que en molts casos són falsos. “Són joves, majoritàriament subsaharians, que freqüentment tenen problemes per expressar-se en l’idioma local, la qual cosa és una barrera”, diu José Ramon Benítez, que reconeix que una de les primeres coses que el va sorprendre és que sovint són gent molt preparada que, fins i tot amb papers, tenen problemes per trobar feina. Van entrevistar en profunditat deu manters fins a arribar a nivells de confiança elevats. “Treballen tot el dia per sobreviure i enviar diners a la família; la mercaderia que tenen la compren a proveïdors i després ells mateixos enganxen els logos de les marques de moda”, diu.
Com que van detectar que la principal dificultat és entrar en el mercat laboral, els estudiants proposen centrar l’acció en aquest terreny i crear una plataforma en línia que faci de pont entre manters i ocupadors compromesos. disposats a donar una primera oportunitat. Aquesta idea, anomenada fair bridge no és definitiva, sinó que admet canvis constantment per adaptar-se als usuaris. És una altra diferència amb metodologies més rígides.
Esperant que algun dia es dugui a la pràctica, com desitgen els joves, fair bridge demostra almenys que sempre hi ha una manera diferent d’abordar els problemes.