Cinema

Penèlope és l’heroïna

La directora Eva Vila fa una relectura lliure i actualitzada del mite d’Ulisses i posa al centre del relat la dona que espera i esdevé “la mà constructora d’un poble”

Homer és el prin­cipi de tot. La història d’Ulis­ses, rela­tada en la Ilíada i l’Odis­sea, data del segle VIII abans de Crist i ha estat esco­llida fa poc per la BBC com “el relat més influ­ent de tota la lite­ra­tura uni­ver­sal: ens dona les bases i les referències de totes les històries que han vin­gut després”, explica Eva Vila en una entre­vista oferta a El Punt Avui. Però la cine­asta hi veu una con­tra­dicció molt gran, que és la base sobre la qual ha cons­truït la seva ter­cera pel·lícula, Penèlope, que avui arriba als cine­mes: “Aquest relat fun­da­ci­o­nal m’agra­dava jus­ta­ment perquè hi ha una con­tra­dicció molt gran: la Penèlope no surt fins al final, quan per a mi és el per­so­natge prin­ci­pal.” Ja en hem acos­tu­mat a veure que “el pes del relat se l’endú l’heroi Ulis­ses, que marxa a un viatge ple d’aven­tu­res i conei­xen­ces, i quan torna a casa repre­senta que Penèlope l’està espe­rant”. Per a Eva Vila, però, “ella és qui, en la seva absència, ha man­tin­gut el regne i ha allu­nyat tots els pre­ten­dents que volien casar-se amb ella i tenir el poder; cosia nit i dia pre­ci­sa­ment com a estratègia per no casar-se mai amb ningú i man­te­nir així el poder”.

Cons­truir i llui­tar

Penèlope, una pel·lícula a la fron­tera entre docu­men­tal i ficció que s’ha vist als fes­ti­vals D’A i de Sevi­lla, entre altres, fa una relec­tura lliure i actu­a­lit­zada del mite d’Ulis­ses i Penèlope i posa al cen­tre de la història “aquest paper tan impor­tant, d’una espera que cons­tru­eix, que lluita”. Eva Vila, que abans havia diri­git B-Side i Bajarí, ha fet de Carme Tarté, una modista de 98 anys de Santa Maria d’Oló (Moianès), la seva par­ti­cu­lar Penèlope cine­ma­togràfica. “És una dona gai­rebé cen­tenària i l’únic que ha fet en la seva vida ha estat cosir –explica la direc­tora–. És la metàfora per­fecta del que sig­ni­fica cons­truir una soci­e­tat. Carme és la mà cons­truc­tora de tot un poble, ha cosit ves­tits de morts, de casa­ments, de nens i nenes... La roba ser­veix per cui­dar-se i per mos­trar-nos com ens volem pre­sen­tar davant dels altres. Em va sem­blar la metàfora d’una Penèlope cons­truc­tora, que té el poder de man­te­nir el regne en l’absència de l’altre. La pel·lícula és una oda a l’absència. No mirem el que marxa i viu aven­tu­res, sinó el que es queda a casa, cons­truint, que manté les arrels, tira enda­vant el carro. Aquest mite de l’espera que repre­senta Penèlope, que ens l’han venut com una espera pas­siva, no ho és, és una espera total­ment activa. L’altre ha pogut mar­xar perquè ella ha estat allà.”

Ulis­ses està repre­sen­tat per un altre per­so­natge del poble, Ramon Clo­tet, que, ja gran, torna a la seva terra. Res d’aven­tu­res èpiques, només el final del viatge. “La trama és molt clara –diu Eva Vila–, són dos movi­ments uni­ver­sals, el de l’espera i el del retorn. És una relec­tura del relat en clau de pre­sent que recorda el pas­sat, un pre­sent que no oblida d’on venim. Hem de saber qui érem en altres temps, només així sabrem qui volem ser. Això ens ho dona aquesta dona gai­rebé cen­tenària, sàvia, que conté tot el que han estat altres gene­ra­ci­ons que ens han pre­ce­dit.”

Eva Vila aposta per un cinema del pre­sent. “A molts cine­as­tes els agrada vin­cu­lar-se al pre­sent. Per mi hi ha una part de fer cinema avui en dia que em fa res­pon­sa­ble d’alguna manera de qui som, i per això relle­gim aquest mite al pre­sent, volem que parli del que està pas­sant. És una Penèlope que viu avui en un poble, real, viva. Hem de donar veu i espai a aques­tes dones que han estat invi­si­bles durant tants anys, som hereus del que han cons­truït.”

Procés i inde­pendència

Vin­cu­lar la pel·lícula al pre­sent en un poble català porta fàcil­ment a par­lar del Procés. “El motiu uni­ver­sal és l’espera, el mite de l’espera con­ver­tit en el mite de la resistència, de la lluita, el tre­ball, la cons­trucció –comenta–. Si avui en dia par­lem de l’espera, què se’ns acu­deix? Par­lar del Procés i de la inde­pendència, del país. Tots estem espe­rant avui mol­tes coses, també els països veïns. Aquí ens toca en aquest sen­tit, i per a nosal­tres era impor­tant que aquest moment que vivim apa­regués també a la pel·lícula.”A més de Santa Maria d’Oló, la pel·lícula està rodada amb uns plans inèdits des del cel de Mont­ser­rat, acom­pa­nyats de les parau­les d’Homer traduïdes per Car­les Riba. “Calia tro­bar uns pai­sat­ges més màgics i evo­ca­dors de lle­gen­des de Cata­lu­nya, i quins ho són més que Mont­ser­rat? –refle­xi­ona la cine­asta–. No el volíem rodat com l’hem vist tan­tes vega­des, i ho hem fil­mat amb plans aeris, de manera més evo­ca­dora. Forma part d’aquest mite vin­gut al pre­sent. Estem en el pre­sent i evo­cant el pas­sat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Penélope

«Penélope»

Gènere: Drama
Direcció: Eva Vila.
Intèrprets: Carme Tarté Vilardell, Ramon Clotet Sala.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a