Tornar a tenir esperança i il·lusió, això és el que possibilita, segons expliquen els juristes, la llei de la segona oportunitat, que permet exonerar particulars i autònoms del pagament de deutes a creditors, si no s’ha arribat a un acord amb ells per ajornar el deute i després de sol·licitar un concurs de creditors amb la mediació d’un jutge. En tres anys de recorregut, la norma encara topa amb la inflexibilitat dels creditors, especialment dels bancs, i la insensibilitat d’alguns jutges, mentre que molts juristes demanen ampliar-ne l’abast.

Un dels problemes amb què s’han topat els deutors que s’acullen a la llei és la lentitud del procediment judicial. Molt sovint s’agreuja perquè aquests casos van moltes vegades a jutjats de primera instància, en lloc d’anar al mercantil. Com explica Sergi Bohé, del despatx Regol Abogados, amb una àmplia experiència en la defensa de deutors, “aquest tipus de jutjats no estan acostumats a portar aquesta mena de casos, i no és habitual que passi com al jutjat 50 de Barcelona, on el jutge Carles Puigcerver sí que interpreta que la llei està pensada per ajudar la gent, i no pas per enfonsar-la”. Alicia García, advocada de Repara tu Deuda, companyia que vol acabar l’any presentant 900 casos, denuncia “la lentitud exasperant que hi ha als jutjats de primera instància per resoldre aquests casos, en bona part per la ignorància dels mateixos jutges, que, sobretot al principi, no havien rebut formació sobre la llei”. Asunción Regol, de Regol Abogados, recorda: “En alguna ocasió els vam haver de portar models d’interlocutòria.” Tot i que la llei cada vegada és més coneguda, Asunción Regol denuncia que “hi ha un problema greu de sensibilitat dels jutges en la interpretació de l’esperit de la llei.”Com diu Sergi Bahé, “la llei de la segona oportunitat està viciada per la llei concursal, i es fan equiparacions que no tenen sentit, quant a determinar actius i passius. De vegades, ha calgut justificar al jutge coses com que el domicili habitual no forma part de l’activitat empresarial”.