Les entitats sobiranistes demanen als dirigents polítics independentistes realisme i honestedat en l’acció política, però també determinació i unitat. Després de l’èxit de la nova manifestació, l’ANC i Òmnium van posar, des de l’escenari del Palau de Pedralbes, accents diferents a reclamacions coincidents.

Crítica i autocrítica va demanar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, a tot l’independentisme però, sobretot, als partits i dirigents institucionals. La repressió de l’Estat obliga a actuar “amb més responsabilitat” però també dona “més fortalesa” al moviment perquè, segons ella, “ara sabem que al davant tenim un Estat que està disposat a vulnerar drets i a reprimir violentament” l’autodeterminació.

Per Paluzie, el més important de l’1-O és que “vam vèncer la por” i “van defensar els col·legis electorals els que van votar que sí i els que van votar que no”. Davant la incerta cruïlla actual, la líder de l’ANC demana la mateixa actitud que aleshores: “Un govern i una majoria parlamentària disposats a fer efectiva la República”, el suport de 700 alcaldes i la mobilització permanent. Al moviment independentista li reclama que sigui “més realista però també més decidit”. Paluzie compromet l’ANC a enfortir des de la societat civil “els punts febles” que van portar a la independència frustrada l’endemà del 27-O. En aquest sentit, reclama un esforç per comprendre la “minoria àmplia que no vol encara la independència” i a compartir el projecte amb “aquells que van tenir por de perdre la identitat o la feina” a l’octubre.

La crítica més dura Paluzie la va reservar als partits independentistes. Després de reclamar-los que prioritzin “els interessos col·lectius per sobre dels de partit”, va retreure clarament a JxCat i ERC que, abans de l’1-O, diguessin que la independència es faria passant de la llei espanyola a la llei catalana perquè ja estaven a punt les estructures d’estat i avui, en canvi, diguin “que tot ho ha de fer la gent”. També va reclamar unitat a “l’exili, des de Brussel·les fins a Ginebra”. Va advertir-los tots de no malbaratar l’1-O perquè, comparant-ho amb el mite de Sísif i la pedra impossible de dur al cim, va retreure que “no es pot esperar un referèndum acordat que no arribarà mai“. L’independentisme ha guanyat l’1-O i dues eleccions consecutives, afirma, no per tornar al 2012 o al 2006. “No us demanem impossibles però sí rigor, honestedat i determinació”, concloïa.

Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va defensar l’1-O com “l’acte de desobediència i autodeterminació més gran d’Europa en les darreres dècades”, i va rebutjar la proposta d’un nou estatut del govern del PSOE: “Ja no ens valen estatuts que ells mateixos es carreguen i falses promeses”, mentre la nova fiscal general de l’Estat manté els delictes de rebel·lió i sedició: “L’única violència l’1-O va ser contra els nostres avis, i avui la practica l’extrema dreta al carrer.” Mauri avisa Sánchez que dirigeix un estat “que només té la fractura social com a proposta” per a Catalunya i que va ser “el seu estat” qui va fer “la més gran de les ofenses: reprimir la veu de la ciutadania”.

Als partits i dirigents independentistes, Mauri els reclama “sentit d’estat i unitat, que no vol dir uniformitat”, així com “rigor, fermesa i acció política, que vol dir esperança i futur”. Encara que “potser no serà ràpid ni fàcil”, el vicepresident d’Òmnium els demana també estar disposats “al diàleg, sempre”. Però, a més, també va avisar el moviment independentista que “no farem república si no som un sol poble”. Mauri va concloure que “cap extremista irresponsable aconseguirà dividir i trencar la nostra societat”.