Ni el PSOE ni el PP van voler cedir a Cs l’exclusiva del discurs de la generació democràtica, i és per això que, a contracor, tots dos grups van avalar la moció que ahir defensava el partit d’Albert Rivera al Congrés instant l’executiu espanyol a promoure una reforma de la Constitució per suprimir el “privilegi” de l’aforament que actualment tenen els membres del govern i els diputats i senadors. Podem, ERC, el PDeCAT, el PNB i la resta de partits van optar per l’abstenció després de constatar que no hi ha cap intenció d’estendre la supressió a altres col·lectius –jutges i fiscals– i, sobretot, que no es modificarà la inviolabilitat del rei Felip VI.

En tot cas, tant des del partit morat com des de l’independentisme s’havia criticat la falta d’ambició pel fet que no s’aprofiti la reforma per encabir-hi altres reivindicacions, com ara el dret d’autodeterminació. “No volem participar d’una cortina de fum”, es lamentava ahir el diputat d’ERC Francesc Xavier Eritja, i el del PDeCAT Jordi Xuclà també se’n desmarcava en considerar que tot plegat és un “teatre del dolent”.

Precisament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’havia anticipat al debat d’ahir, i dilluns anunciava la reforma exprés de la Constitució per limitar –sense suprimir del tot, només per causes alienes a la seva gestió política– els aforaments. La moció de Cs, i que Rivera qualificava d’“històrica” no és, doncs, la idea inicial del PSOE i que es veurà reflectida en el projecte que divendres vinent aprovarà el Consell de Ministres. “La moció té el valor que té, i ja sabem que sovint no es compleixen”, assenyalaven ahir tant fonts del PSOE com del PP per justificar que no se’n desmarquessin malgrat que en cap cas en compartien la literalitat.

El PP, de fet, va deixar clar que no hi ha cap urgència per revisar la Constitució, mentre acusava Cs d’instal·lar-se “en un fals populisme que només busca confondre i dividir la societat” i “trencar la confiança en els polítics”. La proposta dels populars, ara per ara, és obrir un període d’estudis que dilataria força la reforma constitucional que Sánchez va situar en un horitzó de seixanta dies.