L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va subratllar que la denúncia que la va portar ahir davant del jutge amb relació al referèndum de l’1-O és un cas polític i va revelar que el denunciant és Jaume Farrerons, cap de llista de la formació Intra en les eleccions locals del 2015 a Figueres. “Aquest és un cas polític i espero que el jutge ho tingui en compte”, va afirmar als mitjans de comunicació a les portes dels jutjats de Figueres, on va declarar acusada de desobediència amb relació a aquella jornada electoral.

Felip va rebre el suport de molts càrrecs polítics de la ciutat i de la comarca, tant de la CUP com d’ERC i del PDeCAT, així com d’alcaldes i diputats diversos. Entre els ciutadans que es van acostar fins a l’entrada dels jutjats, on es van aplegar un centenar de persones, hi havia diversos familiars seus. Felip es va emocionar en diverses ocasions amb les mostres de suport que va rebre d’uns i altres. Finalment, a 2/4 de 2 de la tarda va entrar a declarar acompanyada del seu advocat, el degà Joan Ramon Puig Pellicer, el mateix que va portar la defensa de Montse Mindan, l’alcaldessa de Roses, que ahir també era a les portes del jutjat de Figueres per donar suport a Marta Felip.

Les declaracions de Felip es van allargar poc més de mitja hora. Segons va confirmar ella mateixa, només va contestar les preguntes del seu advocat i es va emparar en el dret a no respondre les preguntes fetes per la fiscalia i el jutge. Abans d’entrar, Felip havia declarat que ella era una ciutadana més en el referèndum de l’1 d’octubre. “Aquell dia tots els alcaldes de Catalunya érem un més, i els pobles i ciutats de Catalunya van votar perquè van voler votar. Res més.” En sortir, va insistir que la motivació d’aquesta denúncia era política i va reiterar el seu convenciment que la demanda hauria de quedar arxivada. Va qualificar la declaració de freda i escèptica, i va confirmar que l’organització de la jornada electoral era aliena a l’Ajuntament.

Tant l’alcaldessa de Figueres com la de Roses han estat denunciades per ciutadans dels seus pobles per haver contribuït presumptament a l’organització de la jornada electoral de l’1 d’octubre, un fet que totes dues neguen rotundament.