El president francès, Emmanuel Macron, va presentar, ahir, una esperada reforma del sistema sanitari, un dels serveis més deteriorats de l’estat del benestar a França. Després d’haver-ne ajornat la presentació al juny, el jove dirigent va anunciar una cinquantena de mesures per calmar el malestar creixent en un dels sectors més mobilitzats durant aquest any al país veí. De les manifestacions inèdites dels treballadors a les residències d’ancians fins a les llargues vagues als hospitals psiquiàtrics a Rennes i Amiens, el personal sanitari ha denunciat la falta de recursos a causa de les polítiques d’austeritat i de l’envelliment de la població.

“El nostre sistema de salut no sofreix per una falta de finançament, sinó per les mancances en l’organització”, va defensar Macron durant la presentació. El pla comportarà una inversió de 3.400 milions d’euros fins al 2022 i tindrà l’ambiciós objectiu de garantir el bon funcionament del sistema sanitari “els pròxims cinquanta anys”. “Vull que el sistema de salut sigui un dels pilars de l’estat-providència del segle XXI”, va assegurar.

Una de les mesures estel·lars d’aquest pla serà la supressió del numerus clausus, que limita l’accés a les titulacions de ciències de la salut. A partir del 2020, es deixaran de realitzar a França els selectius exàmens al final del primer any de llicenciatura que limitaven el nombre d’estudiants que continuaven endavant en la carrera de medicina —a l’Estat espanyol aquesta selecció es fa a partir de les altes notes de tall després de la selectivitat.

Macron també va anunciar la creació del càrrec d’assistent mèdic. Els pròxims quatre anys, el govern francès finançarà 4.000 places d’aquesta funció, que s’encarregarà d’ajudar els metges en les tasques administratives i en d’altres de més senzilles. També crearà a partir de l’any que ve 400 places de metges en zones rurals amb dèficit notable de professionals de medicina, un problema recurrent a França a causa de la llibertat dels metges per instal·lar la consulta en la localitat on vulguin.