“Són unes diligències d’investigació prospectives, sense indicis de delicte, i que han superat amb escreix el principi de proporcionalitat que fixa l’estatut orgànic del ministeri fiscal.” Amb aquests contundents arguments, l’advocada de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Teresa Rosell, en nom de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va demanar ahir a la fiscalia de Girona l’arxivament de la causa oberta contra ella, dijous vinent farà un any, per haver donat suport al referèndum de l’1-O, tal com van fer 711 alcaldes més.

Està previst que aquest reclam d’arxivament sigui presentat per representants legals d’altres batlles, un centenar dels quals continuen sota sospita de les fiscalies del territori , i algunes ja han tornat a demanar sis mesos més de pròrroga en les investigacions als alcaldes, tot i que la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar una resolució “en breu”. L’Audiència de Girona, en una resolució sobre l’alcaldessa de Roses, ja va deixar clar que els decrets d’alcaldia en suport de l’1-O no són delicte, i que cal veure si els alcaldes van cometre un delicte de desobediència per omissió (implica inhabilitació, no presó) en permetre l’ús de locals municipals per a la votació.

En l’escrit, la lletrada Teresa Rosell exposa que el 20 de setembre de l’any passat, quan l’alcaldessa de Girona va ser citada a declarar a la fiscalia, ja va demanar el cessament de les investigacions perquè “no hi havia cap fet imputable”, i alhora es queixa que des de llavors no se’ls ha comunicat res. Hi afegeix que la fiscalia hauria de tancar les actuacions indagatòries ja que l’organització de l’1-O està judicialitzada, i recorda que la magistrada del TSJC Mercedes Armas va ordenar a la fiscalia que deixés d’investigar i de donar ordres als cossos policials respecte a l’1-O. Fins i tot, Rosell exposa a la fiscalia que el seu estatut orgànic i la circular 4/2013 “proscriu” diligències d’investigació obertes sine die, com –conclou– en el cas de l’1-O.

D’altra banda, una delegació d’alcaldes i representants municipals ha denunciat davant de responsables de l’ONU a Suïssa la “persecució judicial” per haver aprovat una declaració política a favor del referèndum de l’1-O. En una visita d’estudi sobre “democràcia directa”, organitzada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’AMI aquesta setmana, un grup de batlles s’ha reunit amb dos responsables de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Yulia Babuzhina i Marc Bojanic. “L’Estat espanyol ha estat abusant del poder judicial per perseguir-nos i amenaçar-nos”, va assegurar el president de l’ACM, David Saldoni, segons l’ACN.

La delegació a Suïssa també es va reunir amb les exdiputades d’ERC i de la CUP Marta Rovira i Anna Gabriel, exiliades pel seu processament, per mostrar-los el “suport i la solidaritat” del món local.