Construir les condicions perquè l’exercici del dret a l’autodeterminació “sigui avalat internacionalment i tothom pugui anar a votar lliurement i amb totes les opcions sobre la taula”. Aquest és l’objectiu principal sobre el qual pivotarà l’estratègia que ERC plantejarà en els propers mesos i que recull l’esborrany de la proposta que ahir es va exposar en el consell nacional del partit, que també va ratificar els canvis a l’executiva que situen Marta Vilalta i Marta Vilaret com a noves vicesecretàries. Després d’aprovar l’1 de juliol la ponència política, la intenció és concretar-ne els passos en aquest nou document que treballaran les territorials en les properes setmanes –algunes conclusions ja es podrien sotmetre a votació en el debat de política general del Parlament d’aquí a deu dies–, per tal que serveixi com a punt de partida per reunir-se amb altres forces polítiques i entitats sobiranistes per bastir una veritable estratègia comuna.

“El republicanisme només ha avançat quan ha estat capaç de teixir grans consensos, i avui té aquesta assignatura pendent”, recordava la secretària general, Marta Rovira, rebuda amb una gran ovació quan es va connectar en directe des de Suïssa, per primer cop en un acte públic des que, avui fa sis mesos, va marxar a l’exili. Això sí, Rovira recordava que “consensuar no significa uniformitzar” sinó arribar a grans acords, que han de partir de l’exemple i el “punt de no-retorn” que va ser l’1-O, amb l’horitzó “clarament” situat en la “transversalitat” del 3-O.

Va ser el vicepresident i adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, qui va detallar les línies bàsiques de la proposta estratègica, que pretenen crear les “condicions objectives” per obligar l’Estat a pactar el referèndum. “No ho acceptarà de bona fe, per conviccions ideològiques: negociarà quan no tingui cap més remei que fer-ho”, constatava. I les condicions, segons ell, són assolir una majoria interna “inapel·lable”, molt més “forta i transversal”, que faci que el conjunt de la societat catalana “accepti el veredicte de les urnes”. A més, insta a treballar per crear “contradiccions” en l’opinió pública estatal i mirar-hi de generar un corrent més favorable a les aspiracions catalanes, lligades “a la causa dels drets i les llibertats”. “La repressió ha de fer reflexionar la societat espanyola”, apuntava. La tercera pota és “guanyar-se la simpatia internacional” amb vista a un futur reconeixement, quelcom en què creu que l’1-O “es va avançar molt” i en què la presó i l’exili dels líders han permès incidir. Tot plegat ERC ho lliga a la defensa de la justícia per als represaliats i la implementació de polítiques de progrés, tant en el govern com en el municipalisme.

Per créixer, el líder del grup parlamentari, Sergi Sabrià, apostava per construir una “xarxa de solidaritat i lluites compartides”, com ara el feminisme, el pacifisme i l’antifeixisme, i apel·lava a les forces i organitzacions que, fins i tot més enllà del sobiranisme, “no poden estar passives davant la manca de llibertats”. “Si es vol trobar una sortida política cal canviar cel·les per despatxos, barrots per faristols i taules polítiques”, apuntava la portaveu, Marta Vilalta, que exigia la retirada dels càrrecs als encausats.