El segon discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides del president dels EUA, Donald Trump, tindrà un enemic molt clar: l’Iran. Teheran s’ha convertit en l’adversari preferit de Washington, i el mandatari nord-americà dedicarà gran part de la seva estada a l’ONU a atacar i amenaçar els iranians. “Poden estar segurs que el president [Trump] tindrà merescudes paraules dures contra el règim d’Iran”, va anunciar el secretari d’Estat, Mike Pompeo.

Els EUA no en tenen prou en haver anunciat que sortiran del pacte nuclear amb Teheran ni amb el retorn de les sancions, i insistiran durant aquesta sessió de l’Assemblea General en la necessitat que la comunitat internacional s’uneixi contra el règim.

Trump, aconsellat pel nou assessor en seguretat nacional, John Bolton –un falcó obsessionat amb Orient Mitjà i particularment amb l’Iran– i en “defensa” del principal aliat Israel, ha endurit moltíssim la posició contra Teheran.

En aquest sentit, insten constantment –i avui en el seu discurs Trump ho repetirà– els països a alinear-se amb el seu discurs i la seva estratègia d’enfrontament directe amb l’Iran, o que, en cas de no seguir les directrius nord-americanes, siguin conscients que hi haurà conseqüències, principalment en temes de cooperació bilateral o ajuts econòmics.

Tot i el desig que hi hagi un sotrac profund, els EUA insisteixen: “No volem un canvi de règim”, va prometre Bolton, qui, just abans de treballar per al president, era el principal teòric de la necessitat d’una intervenció militar a l’Iran per posar fi al govern iranià actual.

Molt han canviat les coses des de la primera visita de Trump a les Nacions Unides de l’any passat, quan el president va encunyar el terme “home bala” per al seu homòleg nord-coreà, Kim Jong-un, a qui va advertir que o s’encaminava cap a la desnuclearització o veuria la “total destrucció” del seu país.

Corea del Nord ja no és l’enemic frontal i, tot i que les reserves encara són presents –és probable que se’ls citi quan es parli d’armes de destrucció massiva–, la relació ha girat completament.

“Sembla que tindrem una segona cimera molt aviat”, va assegurar Trump; Pompeo hi va afegir que espera viatjar a Pyongyang abans de finals d’any per enllestir els detalls de la trobada, que serà la continuació de la de Singapur de fa uns mesos.

Trump també aprofitarà el podi de l’ONU per insistir en el seu missatge aïllacionista i l’interès nacional dels EUA, una defensa de la “sobirania” pròpia que xoca frontalment amb el tarannà multilateral d’una ONU de la qual també es busca una reforma “significativa”. “Sempre he dit que les Nacions Unides tenen un enorme potencial”, va dir Trump.

Mentrestant, a Washington es va viure un dia d’incertesa i rumors sobre el futur del vicefiscal general del país, Rod Rosenstein. El cap de Rosenstein s’aguanta d’un fil des de fa temps, però semblava que la guillotina ja estava enllestida després que, a finals de la setmana passada, The New York Times publiqués que havia insinuat que s’invocaria el procediment de destitució de Trump durant la primavera del 2017.

Les notícies que havia presentant la dimissió o que directament l’havien acomiadat s’acumulaven, fins que la Casa Blanca va emetre un comunicat en què negava que fos així: de moment, Trump i Rosenstein van parlar per telèfon sobre les informacions aparegudes en les últimes hores.

El que va començar amb un indici de temporal fortíssim, finalment no van ser res més que uns núvols negres que prometen descarregar dijous, quan Trump i Rosenstein es veuran les cares per decidir el futur del número dos del Departament de Justícia.

La resolució tindrà grans implicacions en un dels temes preferits de Washington: la investigació de la trama russa. Rosenstein és, ara per ara, el supervisor del cas, cosa que li ha provocat durs enfrontaments amb el president. Trump només podrà nomenar a dit un substitut de Rosenstein al capdavant de la investigació de Russiagate si el funcionari dimiteix; una realitat que el president anhela des de fa temps per poder tenir un titella que ordeni la fi de la trama russa. Si l’acomiada, haurà de seguir l’ordre jeràrquic del Departament de Justícia.