El rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi, va alertar ahir, durant l’acte solemne de la inauguració del curs acadèmic 2018/19, que el sistema universitari presenta clars símptomes d’esgotament. En aquest sentit, va afirmar que cal dotar les universitats públiques i els seus professionals de més autonomia, especialment per al personal docent i investigador, i també rebaixar el preu de les matrícules, entre altres reivindicacions.

Segons Salvi, és cert que moltes universitats, com la mateixa UdG, surten en molt bones posicions en diversos rànquings nacionals i internacionals, tot i ser clarament infrafinançades. Segons Salvi, aquest fet que és positiu és degut a la inèrcia que s’arrossega en tractar-se de grans institucions amb anys d’experiència i treball, així com –i molt rellevant– al talent que es va incorporar ara ja fa molts anys i que caldrà renovar. “Ara hi ha símptomes evidents d’esgotament. I podem perdre-hi molt. Necessitem un finançament estable i suficient, i en aquest sentit el nou model de desenvolupament que està fent el Departament d’Empresa i Coneixement és una oportunitat perquè es basa més en la qualitat que en la quantitat”, va manifestar.

Un altre element que cal assegurar, segons el rector, són les infraestructures pel que fa a la docència i la recerca. “Fa molts anys, massa anys, que no tenim un pla d’inversions universitàries. I no em refereixo a la manca d’edificis i serveis, ni tampoc em refereixo al deteriorament dels edificis existents, en refereixo a la manca d’inversió en equipament docent i investigador, imprescindible per garantir el nivell”, va afirmar.

Salvi va defensar la feina feta durant tots aquests anys i la importància de la UdG com a referent al territori.

El pati del darrere

Un dels moments més emocionats d’ahir va ser la lliçó inaugural, a càrrec del fundador i president de l’ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, que va oferir una visió esgarrifosa de la immigració al Mediterrani central.

Camps va fer un retrat acurat i documentat sobre com els diferents governs de la Unió Europea, així com Brussel·les, han tractat les diverses ONG que treballaven salvant vides com a “criminals i traficants de persones”, fins a arribar al punt d’haver d’abandonar el Mediterrani central per desplaçar-se cap al sud de l’Estat espanyol. Una situació que no té en compte, segons Camps, el greu envelliment de la població europea, a qui cal gent jove. Camps va advertir que es vol fer creure que s’està davant una invasió, quan les dades mostren tot el contrari.