La presó “dura massa”

Pel que fa a l’empresonament dels dirigents catalans, Iceta va afirmar que la presó preventiva “està durant massa”. Ho sostenia en la línia apuntada la vigília de la Mercè per la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que va mostrar-se en una entrevista a La Vanguardia a favor de posar fi a la presó provisional si el judici es feia esperar “massa”; rebaixar un graó la condició de presó preventiva suposa la llibertat provisional en espera de judici.

Iceta reblava ahir les paraules de Calvo davant de la ministra Meritxell Batet; la delegada de l’Estat a Catalunya, Teresa Cunillera; l’exlehendakari Patxi López; l’expresident Montilla o el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano. Fins i tot el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, s’ha mostrat aquest 11-S en desacord amb la presó preventiva en una entrevista a la BBC britànica. Davant la pregunta en què el periodista no dubtava a comparar amb una “farsa de judici polític” el procés judicial a què s’enfronten els líders catalans, Borrell responia: “Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat provisional. Crec que hi ha altres maneres d’assegurar que no fugin.” També Borrell –que ha estat el més bel·ligerant en paraules i accions– acaba de recórrer al TSJC contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l’exterior.

Sánchez no veia rebel·lió

Iceta també reafirmava ahir a Madrid el que ja ha dit algun cop a Catalunya: que no comparteix que es pugui atribuir el delicte de rebel·lió als actes del govern i el Parlament catalans, l’octubre de l’any passat. Així, Iceta afirmava que no veu “com encaixa el delicte de rebel·lió amb el que va passar a Catalunya en aquella hora i vuit segons d’independència”.

Sobre aquesta qüestió, el govern espanyol guarda silenci i només l’expresident Felipe González i l’ex-secretari d’estat per la UE Diego López Garrido s’hi van pronunciar clarament. Mentre el primer també dubtava de l’acusació, López Garrido, que va ser un dels ponents del nou Codi Penal, afirmava obertament, ja l’octubre de l’any passat, que “el Codi Penal deixa clar que, si no s’alcen violentament i públicament, no hi ha delicte de rebel·lió”. De fet, el president Pedro Sánchez també el va posar en dubte però de manera sibil·lina quan era a l’oposició. En sortir d’una reunió a La Moncloa amb Mariano Rajoy, al 16 de maig, Sánchez va defensar una reforma del Codi Penal perquè una declaració d’independència pacífica però sense permís de l’Estat sigui considerada rebel·lió. Que era el mateix que dir que el jutge instructor, Pablo Llarena, no s’ajustava al Codi Penal actual.

Sense risc de secessió

De més a més, i en contra de la visió que propaguen Ciutadans i el PP sobre un govern i Parlament catalans a un pas de la secessió, Iceta defensa que avui “no hi ha el risc que el Parlament de Catalunya declari la independència” ni que el govern convoqui un nou referèndum. Per primer cop des del 21-D, el primer secretari del PSC reconeix clarament un canvi en l’executiu català: “Crec que des del govern de la Generalitat s’estan emetent senyals d’acceptar errors comesos i no tornar-los a tenir en el futur.” Però el fet que l’exvicepresident i els exconsellers continuïn a la presó, advertia Iceta, “dificulta el procés de pacificació política” perquè els presos són, segons ell, el major factor de cohesió entre ERC i el PDeCAT.

Res a veure en el to, aquest cop, amb declaracions recents de Borrell, qui considerava que Catalunya està més a prop de perdre l’autonomia que d’aconseguir la independència. En una reflexió dirigida a tots els partits –no només als independentistes–, el president Sánchez advertia ahir des de Nova York que si generen conflicte en comptes de cooperar, caldria convocar eleccions tot i la seva voluntat d’acabar el mandat. Iceta va tornar a rebutjar un referèndum d’autodeterminació i va defensar votar “un acord” entre les institucions acompanyat d’un pacte d’estat amb el reconeixement nacional de Catalunya.