L’independentisme català, a judici
La fiscalia ultima escrits d’acusació amb penes excessives per als processats
Els advocats es reforcen per trencar el fals relat de la violència a Catalunya
La criminalització de l’independentisme català, viscuda el darrer any, tindrà el seu plat fort a mitjan octubre, quan és previst que la fiscalia presenti els escrits d’acusació contra divuit membres del govern, la mesa del Parlament i líders socials (9 d’ells empresonats) davant el Tribunal Suprem i també contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra, a l’Audiencia Nacional, a Madrid. S’espera una petició de penes molt elevades tant per als acusats de rebel·lió (castigat amb un màxim de 25 anys de presó), com per als de sedició, especialment contra el major Josep Lluís Trapero, amb qui la magistrada ja s’ha acarnissat processant-lo per dos delictes de sedició, a més del de formar part d’una organització criminal.
Tot i els reclams dels partits polítics catalans perquè el govern socialista de Pedro Sánchez faci rebaixar les acusacions i alliberar els presos, els advocats defensors no esperen res de la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra. Fonts judicials asseguren que quan Segarra defensa la feina dels fiscals amaga uns difícils equilibris perquè els seus subordinats no li muntin una rebel·lió, a través de la petició d’un consell fiscal, on es debaten i voten qüestions jurídiques en què el fiscal general de torn pot quedar reforçat o tocat. També ha transcendit que la fiscalia podria canviar i rebaixar la petició de les penes en acabar el judici. Primer se celebrarà el del Suprem i, després, el de l’Audiencia Nacional, segurament quan acabi el primer, ja que esperar fins a la sentència del Suprem seria massa perquè pot passar més de mig any.
Així, els advocats dels processats treballen contra rellotge preparant el judici, del qual ja s’assegura que començarà al gener. Ara estudien quines proves, quins testimonis i pericials consideren que manquen realitzar de cara a la vista. Aquesta setmana havien de demanar-ho, però finalment el Suprem els ha ampliat el termini fins al 2 d’octubre.
El tap del TC
Els penalistes catalans no deixen de fer colzes, fins i tot els caps de setmana, per desemmascarar amb arguments jurídics el relat inventat contra l’independentisme català, malgrat que saben que en aquest procés judicial, polititzat i “injust”, juguen amb desavantatge.
Una prova objectiva és el cas del penalista Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Pina ha presentat un total de set recursos d’empara al Tribunal Constitucional (TC) i aquest els hi ha admès tots, trencant de manera sorprenent l’estadística d’aquest tribunal, el qual no admet a tràmit el 97,6% d’aquests recursos, segons indica en la seva memòria del 2017.
La primera petició d’empara va ser el novembre del 2017, en què demanava la llibertat de Sànchez i qüestionava la competència de l’Audiencia Nacional en tenir el cas dels líders de l’ANC i Òmnium, que després va passar al Suprem. El darrer recurs d’empara ha estat aquest estiu, en què Pina reclamava al tribunal que habilités l’agost, com de manera excepcional va acordar el Suprem per a la causa catalana, per avançar les seves peticions. Tot admès i muts. “El tribunal admet a tràmit de manera rutinària tots els recursos presentats pels diputats, un fet mai vist en la dilatada carrera d’aquest advocat”, exposa Pina en un dels escrits al TC i hi afegeix que li “preocupa la inacció del tribunal i que usi l’admissió perquè els diputats no puguin anar a Estrasburg”. És a dir, per poder presentar una denúncia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) cal esgotar primer els recursos als tribunals de cada país, i el del TC és el darrer a l’Estat espanyol.
Una altra irregularitat de la causa general contra l’independentisme català, oberta en diferents jutjats, és la destapada recentment per l’associació Drets vers el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que des del març del 2017 investiga l’organització del referèndum i ja acumula prop d’una cinquantena d’imputats. El magistrat Juan Antonio Ramírez va assegurar a la CUP que no investigava res de l’1-O ni la formació anticapitalista i per això descartava que es personés com a acusació popular. Ara la secretaria judicial del jutjat ha hagut d’admetre la investigació que Drets ha aconseguit aclarir tot presentant un recurs a l’Audiència de Barcelona, i on també va denunciar que la Guàrdia Civil investigava pel seu compte càrrecs i tècnics del govern sense un seguiment del magistrat. La denúncia per falsedat documental contra la Guàrdia Civil la investiga el jutjat d’instrucció 32.
La violència
Un total de 109 catedràtics en dret penal de l’Estat espanyol van subscriure un manifest, el 27 de novembre passat, en què negaven que les accions del Parlament i del govern català –en aprovar lleis, realitzar un referèndum suspès i declarar la independència de Catalunya sense cap acció executiva– encaixin en els tipus penal de la rebel·lió i de la sedició. El reconegut exfiscal de TSJC José María Mena ho ha negat obertament també, tot advertint que el jutge del Suprem Pablo Llarena obria la porta aplicar el dret penal de l’enemic. És a dir: et jutjo i castigo pel que penses, no pel que realitzes.
Els tres magistrats que han format la sala de recursos del Suprem res han acceptat de les defenses i han aprovat i validat la interpretació del delicte de rebel·lió feta per l’instructor. I per molt que la fiscalia rebaixi la seva acusació, és difícil que els set magistrats que jutjaran els independentistes catalans canviïn d’opinió, i continuaran posant la unitat d’Espanya al davant de criteris jurídics, alerten distints penalistes.
El delicte de rebel·lió, el més greu del Codi Penal espanyol i castigat amb fins a 25 anys de presó, exigeix que en l’alçament públic hi hagi violència. A Catalunya tothom sap que, pel que fa als polítics i els ciutadans, no hi va haver cap acció violenta, com a molt desordres puntuals. No es van cremar cotxes ni contenidors d’escombraries, només hi va haver dos vehicles de la Guàrdia Civil malmesos el 20-S. Tampoc hi va haver ferits de gravetat pel que fa a les autoritats espanyoles. És per tot això que el jutge Llarena, en la seva resolució de processament als polítics i activistes socials, sosté la violència a una acció futurible. “L’ús de la violència per a la consecució de la independència podria estar prevista des de la planificació inicial”, afirma Llarena, en la providència del 27 de març passat, i hi afegeix: “Cada un dels participants amb la seva aportació haurien tingut coneixement que s’instrumentalitzaria un alçament de ciutadans violents per assolir la independència.”
Unes acusacions rebuscades que els defensors hauran de desbrossar i capgirar. Quines accions van fer els polítics per incitar a la violència? Quan van cedir locals per a la votació de l’1-O? Quan van aprovar la llei de transitorietat jurídica, que certament recollia canviar el màxim representant del TSJC, però de manera consensuada i no pas fer-lo fora del seu despatx com ell temia i no va passar?
Una demostració clara de la violència que es va viure a Catalunya aquells dies és la que van exercir agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil durant la votació del referèndum, i això ho han d’exhibir els advocats defensors en el judici al Suprem. Serà fàcil. En la causa del Suprem ja estan aportats els vídeos que enregistraven els mateixos agents amb una càmera al casc, en els quals es veu que, a més de lesionar ciutadans, també se’ls veu malmeten escoles, a banda del seus comentaris despectius i masclistes.
Una altra prova objectiva més que poden aportar les defenses al judici són les resolucions del titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona en les quals, per ara, ha citat a declarar com a investigats 24 agents i comandaments de la policia espanyola per un ús de la força “desproporcionat”, i on relata escenes en què agents estiren dels cabells, claven puntades de peu i cops de puny a ciutadans asseguts a terra fent resistència passiva o caiguts. També hi ha cinc agents de la Guàrdia Civil imputats per càrregues a la Ràpita, i un cap al Bages.
Un altre element objectiu per demostrar que la violència va venir del bàndol espanyol són els 55 agents ferits a Catalunya (20 a Lleida, 18 a Barcelona, 9 a Girona i 8 a Tarragona), que amb detall recull la resolució de processament del jutge Llarena. La majoria d’aquestes afectacions són lleus i autolesions, com ara un tall a la mà amb un vidre trencat en una escola, o rebre un cop de porta d’un company, precisen els seus atestats. El jutge de Barcelona que investiga l’actuació policial afirma, fins i tot, que les lesions que detallen que van rebre a la mà són compatibles amb l’excessiu ús de la porra.
Per contra, aquell 1 d’octubre més d’un miler de catalans van ser atesos per atacs d’ansietat, vexacions i lesions. La més greu va ser la rebuda per Roger Espanyol, que va perdre la visió de l’ull dret per un impacte de pilota de goma, acció també investigada al jutjat.
Observadors
Els advocats esperen que el judici contra l’independentisme català sigui emès en directe per la televisió, tal com el TSJC va realitzar per primera vegada amb el judici del 9-N, i també l’Audiència de Palma, amb el cas Nóos, amb la infanta Cristina i el seu marit, asseguts al banc dels acusats.
Els esforços ja realitzats per internacionalitzar aquesta causa “injusta” també es veuran en la vista, en la qual s’espera la presència d’observadors internacionals. Advocats Europeus Demòcrates (AED) –confederació de sindicats i organitzacions d’advocats constituïda el 1987, i de la qual forma part l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)– ja ha acordat que demanaria al Suprem la seva acreditació. Estan interessats a assistir-hi advocats belgues i holandesos, tot i que no es detallarà el legal team fins a saber el calendari de sessions del judici, que pot durar dos mesos. Darrerament, l’AED ha estat present en els judicis contra advocats turcs, empresonats i perseguits pel govern d’Erdogan. En acabar, l’organització emet un informe sobre si s’han vulnerat els drets dels processats. En el judici contra l’independentisme basc –el sumari 18/98, en què s’acusava alguns moviments socials amb el “tot és ETA”–, l’AED va concloure que hi havia hagut greus irregularitats.
Torna el TSJC
Els processos contra la mesa del Parlament i el govern català es van iniciar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual pertocaria jutjar els polítics, reiteren els advocats. Alliberat d’aquesta responsabilitat, ara el TSJC haurà de resoldre vers una part d’encausats, com ara Josep Maria Jové, exsecretari general d’Economia i actual diputat d’ERC, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, com a expresident de la Federació Catalana de Municipis.
Continua a la pàgina següent
LES XIFRES
Un tribunal popular per l’organització de l’1-O
La macrocausa contra els suposats organitzadors del referèndum –amb més de quaranta imputats entre càrrecs polítics, tècnics i empresaris– podria ser jutjada per un tribunal popular. Així ho ha demanat al titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona el penalista Jorge Navarro, defensor de Pau Raventós i Felipe Andanuche, exdirector general i excap d’Unipost, respectivament, i també de Pau Furriol, propietari d’una nau a Bigues i Riells, on la Guàrdia Civil va trobar paperetes de votació de l’1-O.
El 17 d’agost passat, el magistrat Juan Antonio Ramírez transformava la causa de diligències prèvies en sumari, en exposar que el delicte de malversació de fons públics que investiga és agreujat i la seva pena supera els vuit anys de presó, límit perquè passi d’un jutjat penal a l’Audiència, on es revisen causes més greus. Navarro exposa que l’actuació dels seus clients no és delictiva, però que si el jutge vol continuar, li recorda que el de malversació és competència del jurat, i quan hi ha més d’un delicte atribuït a un fet, el Suprem va fixar el 2017 que preval el del jurat. El magistrat també acusa alguns imputats de revelació de secrets, desobediència i falsedat documental. Tots els lletrats s’han queixat al magistrat que fa acusacions genèriques. El penalista Daniel Pérez-Esqué –defensor de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, que ha de declarar com a investigada el proper 9 d’octubre– és el darrer que li reclama que detalli les seves conductes sota sospita per poder exercir el seu dret de defensa.
