Després d’haver salvat el coll en el congrés dels conservadors britànics celebrat aquesta setmana a Birmingham, Theresa May afronta una altra etapa crucial en el seu camí cap al Brexit. D’aquí a deu dies, en la cimera europea del 17 i 18 d’octubre, la UE i el Regne Unit haurien d’acordar el divorci i una declaració general sobre la futura relació econòmica que voldran establir un cop consumada la separació. L’objectiu és tenir un pacte signat abans del 29 de març de l’any vinent, data de la sortida oficial de la UE i d’inici del període de transició de 18 mesos fins a la sortida efectiva, a finals del 2020.

El que hem vist ja des d’aquesta mateixa setmana és una negociació frenètica per salvar els obstacles que impedeixen tancar el pacte en els terminis previstos (mitjan novembre). Especialment urgent és trobar la fórmula que eviti que la sortida del Regne Unit del mercat únic europeu es tradueixi en el restabliment de la frontera entre Irlanda del Nord (territori britànic) i la República d’Irlanda (estat membre de la UE). La reaparició de duanes i controls policials posaria en perill els preuats acords de pau del 1998, que van posar fi a tres dècades de violència sectària a Irlanda del Nord i que són avui garantia d’estabilitat en una regió sensible. L’altre punt per consensuar és la relació econòmica que tindrà la UE, a partir del 2021, amb el que serà ja un país tercer. La proposta original de May –inclosa en l’anomenat pla Chequers– preveu abandonar la UE i, alhora, mantenir-se provisionalment dins la unió duanera per al lliure intercanvi de béns amb els antics socis. Però Brussel·les s’oposa a una sortida a la carta que impliqui triar entre les quatre llibertats que defineixen el seu mercat interior (persones, béns, serveis i capitals). Sobre la taula, doncs, la quadratura del cercle: trobar un model que permeti a Londres recuperar la sobirania i firmar tractats comercials pel seu compte, evitant aixecar una nova frontera a Irlanda o trencar la integritat del mercat britànic.

Després d’un enèsim sotrac en la negociació, les converses s’han reactivat i, des de Brussel·les, arriben senyals d’optimisme. Amb tot, fins i tot en el millor dels casos –que s’arribi a un pacte amb la UE–, res garanteix a May que el pugui fer aprovar al Parlament de Westminster. La primera ministra vol convèncer una part dels diputats de l’oposició laborista –més interessada en unes eleccions anticipades– perquè avalin l’acord i evitin el col·lapse, ja que no té assegurat el suport de l’ala conservadora més euroescèptica, capitanejada per Boris Johnson i partidària d’una ruptura total amb la UE. May lluita per un lideratge que penja d’un fil, però els rebels tories compten ja per mesos la seva supervivència política i dubten només si apartar la dancing queen de la pista abans o després del Brexit. A Londres, tots els escenaris estan oberts.