Donald Trump ha aconseguit, aquesta matinada, complir una de les seves promeses: fer que el Tribunal Suprem sigui clarament d’ideologia conservadora, i que –si res no es torça– es mantingui així per molts anys, fins i tot dècades. Després d’una lluita ferotge, el Senat va confirmar –entre algunes protestes del públic assistent a la sessió– el nomenament del polèmic jutge Brett Kavanaugh, a qui finalment no van afectar les acusacions d’abús sexual ni l’agressivitat i partidisme dels seus testimonis davant els legisladors.

La victòria va ser per la mínima; tan mínima que és el menor marge amb què s’ha aprovat mai un jutge per al Suprem. Fins ara, el jutge que més divisió havia creat havia estat Clarence Thomas, jutge que encara és en el tribunal i que, precisament, també va ser acusat d’abusos sexuals durant el seu procés de confirmació.

No va haver-hi sorpreses majúscules en el recompte de vots, després que els possibles senadors que haguessin pogut fer decantar la balança ja haguessin anunciat el seu posicionament moltes hores abans. “Sota tota mesura objectiva, el jutge Kavanaugh està clarament qualificat per servir al Suprem”, va sentenciar Susan Collins, republicana per Maine. El seu sí li assegurava la victòria.

Ja no importava que una altra republicana, Lisa Murkoswki, hagués trencat amb el partit i s’hi oposés, o que el demòcrata Joe Manchin, representant de l’estat més trumpista del país (Virgínia Occidental), li donés suport seguint els desitjos del seu territori, i no els del seu partit. El recompte final va ser 50-48. Murkoswki, tenint el compte que el seu vot no canviaria les majories, va decidir abstenir-se perquè l’absència del seu col·lega Steve Daines, que era fora de Washington en el casament de la seva filla, no desajustés la diferència. Els EUA deixen enrere un episodi històric, regalen al president un triomf substancial i obren la porta a un futur en què el Suprem es mantindrà esbiaixat cap al conservadorisme durant anys, presumiblement sense cap membre subjecte a canviar de bàndol en casos importants com ara en tot allò referent a drets civils.

“Kavanaugh ha demostrat què volem en el Tribunal Suprem”, va dir la portaveu presidencial, Sarah Sanders. Amb l’entrada de Kavanaugh, hi haurà 5 conservadors i 4 progressistes, una proporció que podria durar dècades o, fins i tot, augmentar. El conservador més vell en el Tribunal és, precisament, Thomas, que ara té 70 anys i, amb bona salut, podria durar un parell de dècades més.

Entre els progressistes, la icònica Ruth Bader Ginsburg és a punt de fer 86 anys i Stephen Breyer ja en té 80. Trump encara té dos anys per davant per, si hi hagués una baixa en el Suprem, nominar un altre conservador.

“Un gran dia per als EUA!”, va piular el president dels EUA a primera hora del matí. En només un any i deu mesos de govern, Trump ha aconseguit col·locar dos jutges conservadors i joves en el Suprem: Kavanaugh i Neil Gorsuch. Per als votants republicans, la majoria en el tribunal és un factor mobilitzador cap a les urnes.

La confirmació del jutge ha estat la cirereta del pastís d’una setmana fantàstica per a Trump, que va començar amb la confirmació del nou acord comercial amb el Canadà i Mèxic, una de les seves grans promeses electorals. Els triomfs no podrien haver arribat en millor moment, a menys d’un mes per a les legislatives. Amb tot, els activistes anti-Kavanaugh no es van aturar i van protestar al Capitoli per apurar l’intent de canviar un resultat dat i beneït. No va servir de res.