Tecnologia i dades transformen el sistema sanitari
La relació entre professional i pacient està canviant per l’ús cada vegada més gran de la intel·ligència artificial, el ‘big data’, els ‘wearables’ i la sensorització. La investigació i el cost en salut també en resulten beneficiats. Només és el principi
La digitalització del sector sanitari juntament amb el ràpid desenvolupament de les noves tecnologies, com ara la intel·ligència artificial, l’anàlisi de grans volums de dades en temps real i la utilització de sensors en dispositius portables, estan fent canviar a passos de gegant el dia a dia de l’atenció sanitària. Les xifres al voltant d’aquest sector són monumentals. Per posar un exemple, a través del sistema Argos, en què interaccionen els hospitals i organitzacions sanitàries que integren el sistema públic de salut a Catalunya, es gestionen mensualment 700.000 cites ambulatòries i 280.000 admissions a consultes externes, i es creen 750.000 ordres clíniques.
La digitalització i l’anàlisi de la informació mèdica emmagatzemada redunda directament en benefici del pacient i en l’eficiència del sistema, i és una base de dades imprescindible per a l’avenç de la investigació, a més d’un estalvi per a les arques públiques. En aquest sentit, segons dades de l’ICS, simplement la no impressió de les radiografies ha suposat en un any un estalvi de 3 milions d’euros.
“En els últims cinc anys, hi ha hagut molts canvis i en els pròxims cinc encara n’hi haurà més”, assenyala Pol Pérez, responsable de l’àrea de sistemes d’informació de l’ICS. Segons ell, en aquest procés hi ha tres factors clau: “D’una banda, el mateix canvi tecnològic, que fa que puguem aprofitar la informació per a la presa de decisions en temps real. En segon lloc, la reducció del cost de les infraestructures. I per acabar, la qüestió generacional, que fa que encara hi hagi professionals i pacients a qui els costa gestionar les dades.”
Pérez explica que en alguns àmbits sanitaris puntuals ja s’està aplicant la intel·ligència artificial. I ens parla de la smart UCI, l’UCI intel·ligent que va entrar en funcionament a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a principis del setembre passat. “El sistema recull totes les dades en temps real que generen els dispositius que monitoren els pacients, fins i tot el mateix llit o la intensitat de llum que necessiten els professionals en les seves intervencions. El sistema actua tenint en compte la història clínica de cada pacient i provoca dos tipus de resposta: genera alertes per als professionals i desencadena accions.” L’UCI serà cada vegada més intel·ligent perquè el sistema aprendrà de si mateix.
D’altra banda, l’aparició de nombrosos dispositius que ajuden a controlar els malalts crònics des de les seves llars, evitant-ne l’hospitalització, suma eficiència al sistema i benestar per al pacient.
Això pel que fa a l’àmbit hospitalari, però als sistemes informàtics aviat s’afegiran les dades dels dispositius portables, els coneguts com a wearables. Segons un informe elaborat enguany per l’empresa Accenture, “el 41% dels ciutadans de l’Estat ja utilitza aplicacions de salut en els seus mòbils o tauletes”.
Guardar, protegir, xifrar i moure amb molta rapidesa la informació emmagatzemada ja és una necessitat. Eduard Biosca, director comercial a l’Estat de NetApp, empresa de serveis informàtics especialitzada en l’emmagatzematge híbrid de dades –situar-les en part al núvol i en part al centre de treball–, explica: “El cos humà pot produir 150 bilions de gigabytes d’informació, dels quals ara recollim una mínima part. Per tant, cal optar per la informació rellevant perquè ens enfrontem a xifres realment gegantines.”
Gestió de la informació.
Des del Centre Tecnològic Eurecat, Felip Miralles, director de la unitat d’eHealth, comenta que en la sanitat “conflueix el progrés de dos mons: la tecnologia i les ciències de la vida, i aquesta interacció està costant”: “Primer per l’acceptació dels professionals, dels mateixos pacients i dels cuidadors. L’edat continua sent una barrera. D’altra banda, ens trobem amb aspectes ètics i legals. Estem informats en temps real, però la informació es comparteix, i aquí entrem en la privacitat d’unes dades que són molt sensibles. El seu ús ens situa en un dilema ètic. Per acabar, la introducció de tecnologia i el tractament de dades afegeix un cost al sistema, però també molta eficiència. Això obligarà a canviar el model de negoci a través del qual s’ha gestionat la sanitat fins ara.”
Miralles, que va participar com a ponent en el XPatient Barcelona Congress, organitzat per Eurecat i l’Hospital Clínic a finals de setembre, assegura que “la tecnologia ha de servir per treure feines rutinàries als professionals i donar-los més temps per al pacient”, alhora que destaca la importància de les dades per a la investigació: “A partir de grans volums de dades es pot extreure coneixement i millors mètodes de diagnòstic, pronòstic i resolució de malalties. Com més dades, millor per a la recerca.”
Predir malalties.
Ens detalla el projecte a llarg termini que ha iniciat la mútua en la investigació clínica. Es tracta del Virtual You, un sistema que aglutina diverses tecnologies, com ara el big data i la intel·ligència artificial, que guarda tota la informació clínica del pacient en paral·lel a l’evolució de la seva salut. “Ens permetrà predir malalties.”
Virtual You emmagatzema la història clínica del pacient, des de les dades genètiques a la qualitat de l’aire on viu, “i en el futur s’afegirà tota la informació que produeixi la sensòrica, l’IoT i altres noves tecnologies”, avança Velázquez. Tanmateix, pensa que aquest volum d’informació no tindrà sentit “si només en disposa Sanitas”: “S’hauria de crear un sistema altruista per intercanviar la informació de manera anònima, perquè fes servei a la ciència mèdica.”
Tant el sistema Virtual You, que està fent a hores d’ara el seguiment de 300 pacients, com altres innovacions estaran presents a l’IoT Solutions World Congress https://www.iotsworldcongress.com/ i a Healthio http://www.healthio-global.com/, que se celebraran a Barcelona entre el 16 i el 18 d’octubre.
Sanitas gestiona actualment en radiologia 485,5 milions d’imatges, una ingent quantitat d’informació que, a més, en ser imatge requereix un sistema amb mota capacitat d’emmagatzematge. “Tenim un projecte en marxa, juntament amb Microsoft i General Electric, per donar una solució big data al núvol, per poder gestionar aquest volum cada vegada més gran d’informació”, revela Velázquez.
Objecte de desig de la ciberdelinqüència
L’aplicació de les noves tecnologies al sector sanitari l’està convertint en un preuat objectiu de la ciberdelinqüència. En els últims mesos, han proliferat informes que alerten de l’alt nivell de desprotecció de la informació mèdica i de les dades dels pacients emmagatzemades en la infraestructura sanitària connectada i de la facilitat d’accedir-hi. Analistes de Kaspersky i de Check Point, dues grans firmes de ciberseguretat, van avisar a principis d’any de l’increment d’amenaces cap al sector, ja que “les dades sanitàries són molt valorades en el mercat negre”, deia fa uns mesos Denis Makrushin, analista de Kaspersky. Dos exemples recents: al Regne Unit, el sistema nacional de salut va haver de desconnectar part dels seus serveis el maig de l’any passat per un atac informàtic; l’organització nord-americana de salut Henry Ford Health Care va ser víctima del robatori de les dades de més de 18.000 pacients. D’altra banda, segons Kaspersky, de gener a juny d’enguany s’han triplicat els atacs als dispositius intel·ligents.