Les dificultats que poden sorgir a l’hora de cobrar un llegat poder ser diverses, des de la incapacitat per assumir l’impost de successions o els deutes que ha deixat la persona finada. Així, cal encertar-la amb la fórmula creditícia més adequada, que ens permeti fer efectius els drets d’hereu.

No són pas anècdotes, els casos de persones que, pels carregosos costos que pot suposar una herència, han hagut d’arribar al punt de desestimar-la. A l’Estat espanyol, i segons dades del Consejo Nacional del Notariado, es van arribar a rebutjar 42.987 herències, cosa que suposa 117 llegats diaris, és a dir un 10% de les operacions que es tramiten. En els darrers anys, el problema s’ha agreujat, possiblement com a efecte indirecte de la crisi. L’expert en qüestions financeres Laurent Amar, director del comparador HelpMyCash.com, assenyala que “durant la crisi, el nivell de deute de les famílies ha crescut de manera notable, per l’ajut financer que molts jubilats han hagut de dispensar als seus fills, molt sovint a l’atur. Moltes d’aquestes persones moren amb deutes.”

Cada cas és particular i mereix un vestit a mida, però normalment els esculls són l’assumpció de l’impost de successions, que depèn del valor del llegat, o l’obligació d’assumir, a més dels seus béns, els deutes del finat. És un problema comú que en el moment que s’hagi d’afrontar l’esmentat impost, si qui hereta no compta amb liquiditat, hagi de trobar la fórmula per gestionar la conversió del bé que ha de rebre en diners. Tot i que a Catalunya l’impost de l’herència s’atenua amb tot un seguit de reduccions -de fins al 99% en el cas dels descendents directes- en imports importants, de 2 milions d’euros, la pressió fiscal s’enfila fins als 152.310 euros. Un recurs per poder escometre el pagament dels costos d’una herència pot ser, com assenyala l’expert Miquel Riera, d’HelpMyCash.com, demanar un préstec amb garantia hipotecària tot utilitzant l’habitatge que has d’heretat com a garantia. Aquest tipus de crèdit permet aconseguir quantitats importants d’efectiu -entre 5.000 i 300.000 euros-, sense importar que estiguem inclosos en el registre ASNEF de morosos. Hi ha entitats, com SuizaInvest, que s’han especialitzat en aquest mercat, amb productes a un cost des d’un 8,95% TIN i 12,68% TAE; terminis des de sis mesos fins a vint anys per reemborsar els diners; fins a cinc anys de carència de capital i un finançament màxim d’un 40%, segons l’immoble. Amb aquest producte, si és el cas que l’herència ofereix un habitatge i pocs diners, podríem utilitzar l’habitatge que encara no s’ha heretat com a garantia, només presentant al prestador un justificant de finalitat. Val a dir que els experts recomanen extremar la prudència abans de contractar un producte com aquest, ja que si no es pot afrontar el pagament de les quotes de reemborsament, hom pot perdre la casa.

Altres alternatives, tant per acceptar herències com per reunificar deutes o iniciar un negoci, poden ser préstecs personals que ofereixen entitats com Dineo, MoneyMan, Suitaprest i Pidetrucredito.com. Es tracta de productes de finançament que permeten obtenir quantitats a partir de 3.000 euros i fins a 60.000 euros, a retornar en terminis que oscil·len entre els dotze mesos i els deu anys, segons la quantitat que hom sol·liciti.

Encara hi hauria la solució, quan es fa realment molt carregós assumir els costos de l’herència pels deutes que incorpora, d’acollir-se al que s’anomena benefici d’inventari. En aquest cas, hom pot fer servir els propis béns del llegat com a pagament dels deutes de la persona que ha mort i quedar-se la resta. Aquesta via comporta el desavantatge que s’ha de renunciar necessàriament a una part dels béns que s’han d’heretar.

Cal dissenyar un estratègia intel·ligent. En primer lloc, és important saber, com assenyala Laurent Amar, que l’impost de successions, que s’ha de pagar en sis mesos, també admet pròrrogues, a un interès del 3,75%, que podem utilitzar estratègicament: “Si la nostra intenció real és vendre el pis, millor prorrogar, al 3,75% d’interès, que demanar un préstec al 8-9%.” En canvi, “si no es vol vendre, millor demanar un préstec a deduir pel lloguer”. “En aquest cas, els bancs estan amatents, si hi ha un bon perfil financer, a concedir préstecs personals al 7-8%.”

També es pot demanar un préstec pont, fins a obtenir un préstec hipotecari. En aquest supòsit, “hom pot finançar en una entitat de banca privada una suma per pagar impostos i les reformes del pis, a un tipus del 12%, tot comprant temps abans no trobis finançament hipotecari”. És important saber que aquest producte “a la banca espanyola és rar, ja que les entitats veuen el refinançament de l’habitatge com una pràctica de risc, quan una herència no és això.”