Cada empresa familiar és un món, però la tipologia de reptes i problemes que han d’afrontar és bastant previsible. O més ben dit, està bastant tipificada. Cada empresa haurà d’afrontar situacions diferents, però quasi segur que ja les hauran superat amb anterioritat altres empreses familiars. I el més barat és aprendre de l’experiència d’altres, cosa que pot ser difícil, ja que tots tendim a pensar que el nostre cas té unes especificitats que el fan únic. A títol descriptiu, algunes de les situacions en què ens podem trobar són les següents.

X Continuar al peu del canó –el fundador– tot i tenir una edat avançada i malgrat que diu que ha traspassat el poder. Ha aixecat l’empresa amb la seva visió i empenta, i és la seva filla preferida. En el fons no té alternativa que li subministri tanta adrenalina com l’empresa, o no confia en la capacitat dels continuadors. O té por de l’enfrontament que hi pot haver si fa un pas al costat de veritat.

X Donar excessiu pes als aspectes fiscals a l’hora de prendre decisions. Sembla que pagar impostos crea urticària aguda a moltes famílies empresàries. Es manté en societat una generació següent, cosa que no s’entén ni amb cola, només per reduir al màxim l’impost de successions i s’oblida que els cinc anys de permanència necessaris per mantenir la reducció poden posar fi a l’empresa i al que quedi de l’harmonia familiar.

X Confondre retribució de capital i de treball, per exemple, donant cotxe d’empresa sense aclarir si es fa pel fet de ser accionista o de treballar a l’empresa, o facilitant que els parents tinguin telèfon o posin benzina a càrrec de l’empresa. Quan arriba el moment de diferenciar pot resultar que uns entenien que era com a retribució i uns altres com a dividend. I per aquestes “petites coses” pot esclatar la guerra, igual que la Primera Guerra Mundial va esclatar per l’assassinat de l’arxiduc d’Àustria a Sarajevo.

X No preveure la sortida de socis ni la incorporació de parents a l’empresa familiar. Igualitarisme en les retribucions del membres de la família que treballen a l’empresa, agreujat, potser, pel fet que no estan al nivell del mercat, tant per excés com per defecte. Això, en tot cas, desincentiva els més capacitats.

X Signar sense saber que se signa, ja sigui per falta de capacitat dels administradors o perquè no demanen informació. Sembla que demanar informació sigui dubtar de l’honradesa. No es té en compte, potser per desconeixement, la greu responsabilitat que es pot tenir per omissió en el deure de vigilància segons un diligent empresari.

X No parlar dels problemes ni dels reptes de l’empresa. Pensar que els que no hi treballen no els entendran, que en tot cas aportaran poc i que en el fons l’única cosa que els interessa es dessagnar-la traient-li tots els recursos possibles.

La solució a cadascuna d’aquestes situacions dependrà de cada cas i en gran part de preferències personals. És recomanable integrar-se en alguna associació d’empreses familiars, per veure que altres també tenen o han tingut els mateixos reptes o similars, i veure com els han afrontat i amb quin resultat. El que en tot cas és recomanable és analitzar alternatives amb pros i contres, deixar reposar les decisions, dialogar amb tanta empatia com sigui possible, tenir en compte que el pitjor és tractar l’empresa com la família i la família com l’empresa i recordar que a la llarga el que és bo per a l’empresa és bo per a la família.