Amb els anys es perd velocitat i reacció però es guanya fons físic per resistir millor els llargs i continuats esforços. El corredor mediterrani és un corredor de fons que no té res de jove promesa. No necessita convèncer de les seves aptituds, sinó que gaudeix de gran consens i carrega a les espatlles molts quilòmetres d’obstacles i decepcions. Sobretot decepcions. Per això qualsevol nou anunci d’impuls genera esperances tenyides d’escepticisme. Fomento ha volgut mostrar el seu compromís designant com a comissionat del nou embat Josep Vicent Boira, un autèntic apassionat del corredor. Algú que se’l creu i el coneix a fons. És una bona notícia. Tanmateix, hi ha força núvols a l’horitzó sobre no només el compliment dels terminis anunciats, sinó també sobre la mateixa naturalesa del projecte.

El 2021 s’espera que el corredor sigui “operatiu”. Però distarà molt encara del projecte de corredor llargament reivindicat. En la seva gènesi, el corredor va sorgir com un entramat logístic multimodal pensat (sobretot) per moure mercaderies a gran velocitat a través de connexions ferroviàries d’alta velocitat en ample europeu i que s’estenia al llarg de tot l’arc mediterrani per connectar-lo amb el cor d’Europa. El projecte actual en fase de “finalització” és, en canvi, un projecte fet a pedaços. Amb trams d’alta velocitat, trams de velocitat alta i trams de baixa velocitat. Amb amples de via europeus i tercers fils instal·lats en la infraestructura existent. Una connexió que en arribar a Europa es troba sense una continuïtat eficient i que dependrà del compromís d’altres estats com França i que avui encara li costa competir amb el pas de Portbou. Una infraestructura en què molts dels seus trams s’han dissenyat més per als passatgers que no pas per a les mercaderies, on caldrà coordinar els dos tipus de serveis, on els accessos amb els ports encara no estan concretats, i on el risc de patir colls d’ampolla pot dificultar la seva eficiència i competitivitat.

Als riscos tècnics cal afegir-hi els riscos financers. El govern assegura disposar de 9.000 milions per finançar que sigui “operatiu”, però per això caldrà que pugui aprovar els pressupostos. Per fer-lo eficient, a més, caldran més esforços d’inversió que aniran més enllà del 2021. Per no parlar dels efectes que podria tenir sobre els plans d’inversió una nova contracció econòmica amb la fi dels estímuls BCE.