Com tot a la vida res és per sempre. I una feina, tampoc. Certament, el mercat laboral està canviant i les diverses figures laborals i de contractació estan en evolució. El que és una evidència és que l’autoocupació és una tendència creixent. De ben segur que l’arribada de les noves tecnologies hi ha tingut molt a veure. A més, la demanda de treballadors autònoms avança esperonada per la tendència de les empreses a externalitzar serveis i sobretot a abaratir costos. Aquest fet es pot veure molt clarament en els sectors de l’ensenyament i el de la sanitat. Si analitzem les estadístiques, s’observa que en aquests dos sectors és on s’han disparat més el nombre d’autònoms. Entre el juliol del 2009 i el juliol del 2018 s’han incrementat al voltant del 50%.

Davant d’aquest panorama, podem concloure que el mercat laboral estarà format només d’autònoms en el futur? És difícil saber la resposta, però hi ha evidències que reforcen aquesta hipòtesi. Després de la dura crisi viscuda durant la darrera dècada, moltes empreses han traspassat el risc de l’activitat laboral al treballador. Així, les cúpules directives poden projectar els seus resultats immediats d’una manera més clara. Però això comporta conseqüències per als professionals, bé sigui en la pèrdua de drets laborals o en les remuneracions.

A més, cada cop s’observa més la proliferació de l’anomenat fals autònom que alguns han definit públicament que es tractaria d’una xifra al voltant dels 225.000 a l’Estat. De fet, el fals autònom no gaudeix gairebé de cap dret inherent a la figura del treballador. Perd les vacances remunerades, el permís per matrimoni o els dies per trasllat de domicili, per posar alguns exemples. La proliferació de la figura del fals autònom atempta contra la dignitat de qualsevol treballador, però també contra els ingressos de la Seguretat Social -que passa un moment delicat pel que fa a tresoreria-, ja que aquesta pràctica comporta que deixi d’ingressar prop de 600 milions d’euros cada exercici.

Cal exigir responsabilitat als agents socials. Les patronals i els sindicats han de posar ordre en el mercat laboral. L’administració ha de vetllar pels drets del treballador i l’empresa ha de mirar de motivar els empleats per millorar els beneficis de tots.