Gran angular

Abandonar l’era fòssil

Les dades de consum de petroli mostren una tendència de declivi arreu, més explícita a Catalunya, l’Estat i la UE

Si es vol complir l’Acord de París, el consum de petroli baixarà molt
La Xina, amb l’aposta pel cotxe elèctric, liderarà la transició postpetroli
El capital prefereix invertir en projectes de mobilitat elèctrica
A la borsa, és evident la puixança de les renovables respecte del petroli

Encara no són pas­ses deci­di­des, però les dades ens infor­men que, mal­grat que encara es regis­tren aug­ments anu­als de con­sum de petroli -al món l’any 2017 hi va haver un incre­ment del con­sum d’1,57 mili­ons de bar­rils dia­ris, amb la pre­visió enguany de créixer un 1,5%- es per­cep la tendència sub­ja­cent a reduir: a Cata­lu­nya, un 17% en el ter­mini de 10 anys, un 21% a tot l’Estat espa­nyol.

Aquests regis­tres s’ins­cri­uen en la reducció que Europa està expe­ri­men­tant d’uns anys ençà, 3,5% des del 2012.

Els autors de l’estudi Petróleo: la vari­a­ble clave de la eco­nomía mun­dial, els pro­fes­sors d’EAE Busi­ness School Javier San Martín i John Wet­he­rell posen l’accent en el fet que “una més gran cons­ci­en­ci­ació euro­pea cap a la sos­te­ni­bi­li­tat i l’ús d’ener­gies reno­va­bles fa que la quota de con­sum glo­bal es vagi reduint”. Pel que fa a Cata­lu­nya i Espa­nya, Javier San Martín observa que hi ha tot un reguit­zell de cau­ses, entre les quals hi hau­ria, amb tot el seu pes, però sense ser l’única, la crisi econòmica per la qual s’ha tran­si­tat del 2008 ençà. Segons dades de Cores, l’enti­tat de con­trol i reser­ves i hidro­car­burs d’Espa­nya, Cata­lu­nya ha pas­sat en deu anys d’un con­sum de 6.276.397 tones de com­bus­ti­ble a 5.197.180, amb una dis­mi­nució del 17%, men­tre que a tot l’Estat s’ha pas­sat de 45.438.791 tones a 36.027.587 tones. En aquesta dava­llada, com explica el pro­fes­sor San Martín, “hi con­flu­ei­xen diver­ses cir­cumstàncies, com ara que en diver­ses ciu­tats s’han imple­men­tat polítiques de res­tricció de vehi­cles pri­vats, en alguns casos molt agres­si­ves”. “A això hi cal­dria sumar que el preu car de la ben­zina ha estat dis­su­a­siu.” Deu anys és un període prou llarg, al seu enten­dre, “perquè el parc auto­mo­bilístic s’hagi anat reno­vant, amb vehi­cles més efi­ci­ents, cosa prou evi­dent en el sec­tor del trans­port de mer­ca­de­ries, amb una nova gene­ració de cami­ons”. A banda del deci­siu incre­ment de les ener­gies reno­va­bles, tot i l’acci­den­tat camí que tenen a l’Estat, també cal tenir en compte que “s’ha incre­men­tat l’ús del trans­port públic, que durant tots aquests anys ha millo­rat de manera prou evi­dent”. Com a efecte de la crisi, cal tenir molt en compte que “en caure el sec­tor de la cons­trucció durant aquests anys, també ha cai­gut tot el trans­port, prou con­si­de­ra­ble, que genera”. Entre altres raons, secundàries però no pas menys­pre­a­bles, hi ha el fet que s’ha gene­ra­lit­zat el trans­port de com­bus­ti­bles per cano­nada, que subs­ti­tu­eix el vehi­cle de mer­ca­de­ries.

Tal com han ana­lit­zat San Martín i Wet­he­rell, fins al 2030-2040, el con­sum glo­bal de petroli seguirà a l’alça, però sig­ni­fi­ca­ti­va­ment de manera més lenta, i si el 2018 hom espera arri­bar als 99 mili­ons de bar­rils, i seguir els pròxims dotze anys crei­xent a una mit­jana del 0,5% anual, es cons­tata que aquest nivell de crei­xe­ment és més de tres vega­des menor que el que s’espe­rava per a enguany, de l’l,5%.

Javier San Martín estima que “si els països que van sig­nar l’Acord de París sobre el canvi climàtic tenen la volun­tat de com­plir-lo, necessària­ment hau­ran de reduir el con­sum de com­bus­ti­bles, sobre­tot en el trans­port de per­so­nes i mer­ca­de­ries.” Val a dir que és en el trans­port on hi ha el veri­ta­ble repte de reducció: segons dades de l’OPEP, par­ti­cipa en un 50% del con­sum glo­bal, molt per damunt de la indústria (25%); del con­junt resi­den­cial, comer­cial i agrícola (10%) i de la gene­ració d’elec­tri­ci­tat (6%). Com diu San Martín, “en la mesura que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal sigui cons­tant, la demanda caurà”. Però, i si no ho és? “Àfrica a hores d’ara està en un nivell de con­sum infe­rior, però és la regió del món que està crei­xent més, i amb més riquesa i població, serà difícil que no pugi.” Serà clau, en la seva opinió que, tot seguint les direc­trius de l’Acord de París, “els països desen­vo­lu­pats, que poden fer abans la tran­sició cap al vehi­cle elèctric, aju­din els països en vies de desen­vo­lu­pa­ment a cons­truir les infra­es­truc­tu­res necessàries per pos­si­bi­li­tar aquesta tran­sició”.

Per al coau­tor de l’estudi esmen­tat, John Wet­he­rell: “Tot i la incer­tesa, sem­bla que estem clara­ment fent pas­ses cap a les ener­gies reno­va­bles. Ho veiem en el com­por­ta­ment de les empre­ses petro­li­e­res, que es pre­sen­ten com a empre­ses d’ener­gia, no només de com­bus­ti­bles fòssils, i inver­tei­xen en reno­va­bles: BP és ara mateix líder en l’explo­tació d’ener­gia eòlica al mar del Nord.” Així mateix, Wet­he­rell des­taca que “la UE està en camí de cobrir el 25% de les seves neces­si­tats energètiques amb reno­va­bles el 2020, i Califòrnia es pro­posa pro­duir un 50% de la seva capa­ci­tat elèctrica amb ener­gies reno­va­bles el 2030”. Un altre indici nogens­menys impor­tant que les coses estan can­vi­ant és la pro­gressió del cotxe elèctric a la Xina, “on pels ele­vats índexs de con­ta­mi­nació, l’Estat s’ha plan­te­jat esde­ve­nir líder en mobi­li­tat elèctrica, amb 120 empre­ses desen­vo­lu­pant pro­jec­tes de cotxe elèctric”. Con­clou, rotund, que “la Xina està ple­na­ment dis­po­sada a lide­rar la tran­sició cap a l’era post­pe­troli”.

Un altre argu­ment per par­lar que estem camí d’aban­do­nar aquest patró del petroli el dona la mateixa Aràbia Sau­dita, para­digma d’una eco­no­mia ple­na­ment depen­dent del petroli, i que ha anun­ciat que es pro­posa arri­bar al 2030 diver­si­fi­cant els seus ingres­sos, per dei­xar enrere la seva dependència del petroli. Les xifres són prou eloqüents: l’any 2017, al món ja es van dedi­car a pro­jec­tes de desen­vo­lu­pa­ment del vehi­cle elèctric 90.000 mili­ons de dòlars, tot i que ara mateix la seva quota de mer­cat està per sota de l’1%. En canvi, si obser­vem com evo­lu­ci­ona la inversió en pro­ducció petro­li­era, veu­rem que entre el 2014, quan es van inver­tir 519.000 mili­ons de dòlars, i el 2021, quan es pro­jecta una des­pesa de 421.000 mili­ons, ha min­vat la mobi­lit­zació de recur­sos econòmics en un 19%. Com Wet­he­rell des­taca a l’estudi, han pas­sat a la història les pre­vi­si­ons opti­mis­tes que dona­ven suport a inver­si­ons a llarg ter­mini en extracció de petroli: “No és que els nous jaci­ments, pre­su­mi­ble­ment mas­sius sota mars com l’Àrtic no siguin ren­di­bles. Ho són. No és que la tec­no­lo­gia que per­met extreure petroli de les sor­res com a l’Argen­tina no sigui com­pe­ti­tiva. Ho és. El que passa és que es neces­si­ta­ran anys per recu­pe­rar la inversió i ningú sap qui­nes seran les con­di­ci­ons de mer­cat dins de cinc anys i molt menys vint.”

I els mer­cats finan­cers sem­bla que ho tenen prou clar, i l’influ­ent Finan­cial Times, ha dema­nat a les petro­li­e­res que es con­si­de­rin indústries en declivi estruc­tu­ral i reo­ri­en­tin les seves inver­si­ons per estar en con­di­ci­ons de retor­nar divi­dends als acci­o­nis­tes. No es fa estrany que tot un con­se­ller dele­gat de Shell, Ben van Beur­den, con­si­deri que la seva com­pa­nyia ja no és una petro­li­era, sinó una empresa que es dedica a pro­moure la tran­sició energètica. Si com­pa­rem l’evo­lució de les ren­di­bi­li­tats de les acci­ons en ener­gia neta amb la ren­di­bi­li­tat de les petro­li­e­res, el resul­tat és prou escla­ri­dor: l’índex Clean 200, d’empre­ses del sec­tor reno­va­ble, va créixer 25 punts entre el mes de juliol del 2016 i el desem­bre del 2017, men­tre que l’S&P Glo­bal 1200 Energy es va que­dar en 7 punts.

Val a dir que, com asse­nyala Wet­he­rell, en aquest ordre de coses, la indústria petro­li­era optarà per extreure petroli d’esquists, fet que redu­eix con­si­de­ra­ble­ment els cos­tos tra­di­ci­o­nals d’acce­dir al petroli. Són diver­sos els avan­tat­ges: models col·labo­ra­tius de negoci, per a pous rela­ti­va­ment petits; la inno­vació per­met que l’explo­tació sigui menys cos­tosa i el procés d’extracció s’aprèn ràpida­ment i això en fa aug­men­tar l’eficàcia. Com explica el pro­fes­sor d’EAE, “aquest tipus d’explo­tació per­met obte­nir un ren­di­ment ràpid, men­tre que la con­ven­ci­o­nal depèn de l’esta­bi­li­tat del preu del petroli.”

Compte a no poder abastir el mercat

La incertesa al voltant de l’esdevenir de l’energia és tal que no es pot descartar un escenari en què un augment de la demanda no pugui ser cobert per l’oferta, atès que el capital no se la juga per construir noves instal·lacions d’extracció. Com diu Wetherell, amb una demanda situada en 99 milions de barrils diaris i una oferta de 96 milions de barrils, “és clar que els productors mantenen una oferta sobre demanda amb un marge molt petit i s’estimen més anar a dia a dia”. Amb el risc d’una demanda que no pugui ser satisfeta, és previsible, per als professors d’EAE, que “el preu, sigui sempre molt fluctuant, tot depenent, en gran mesura, de la voluntat de l’Aràbia Saudita i de Rússia de regular la seva producció per minimitzar aquestes fluctuacions”. Si no poden, o no volen, “seran constants els alts i baixos.” Ara el tenim a uns 78,90 dòlars el barril de Brent, però no oblidem que fa quatre anys estava a 109 dòlars, i que l’any 2016 va caure fins a 44 dòlars.

Quan el preu pugi, si bé hi haurà interès a explotar les reserves que hi hagi, aquest impuls serà frenat per la necessitat d’una rendibilitat a curt termini, a causa de la falta de confiança en el futur, segons els autors de l’estudi. A aquesta conjuntura només hi podran respondre, a un cost més baix, els productors del Pròxim Orient i del Brasil i Veneçuela, a l’Amèrica Llatina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.