Estrasburg avala que als etarres no se’ls computin les penes complertes a França
Un grup de presos havien demanat que es reconegués el temps passat en presons franceses
Condemna a Madrid per haver impedit el recurs d’empara
Una de freda i una altra de calenta des d’Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar ahir l’Estat espanyol a pagar un total de 4.000 euros per haver impedit el recurs d’empara dels presos d’ETA davant del Constitucional. En canvi, va validar la decisió del govern espanyol de no computar els períodes d’empresonament a França en les penes que els etarres estan complint en presons espanyoles.
La sentència frustra les expectatives d’una vintena de membres d’ETA de sortir amb una certa rapidesa de la presó i d’una cinquantena més de veure’s beneficiats per una reducció significativa de les seves respectives penes.
Tot i que hauria pogut beneficiar 69 dels 234 antics membres d’ETA empresonats a l’Estat espanyol, aquesta resolució és el fruit de les demandes contra Espanya que van presentar Santiago Arróspide Sarasola, Santi Potros; Alberto Plazaola Anduaga, i Francisco Mujika Garmendia, Pakito. Aquest últim, que va dirigir l’aparell militar de l’organització nacionalista basca, és l’únic dels tres que continua empresonat. Després de la sentència d’ahir, contra la qual es pot recórrer, les autoritats espanyoles hauran de pagar 2.000 euros a Sarasola i 1.000 euros a cadascun dels altres dos demandants.
Herència del PP
Amb un vot unànime dels set membres de la sala, el TEDH va dictaminar que la justícia espanyola havia vulnerat l’article 6.1 del conveni per a la protecció dels drets humans. Una disposició que garanteix el dret a tenir accés a un tribunal. En concret, va sancionar l’actuació del Tribunal Constitucional, que no va admetre els recursos d’empara dels tres presos d’ETA, organització que va anunciar la seva dissolució a principis de maig.
No obstant això, els jutges d’Estrasburg van donar la raó a la justícia espanyola en els aspectes fonamentals del recurs. Els tres presos d’ETA havien denunciat que el seu cas suposava una violació de l’article 7 del conveni dels drets humans, el qual estableix que “no hi ha una pena sense llei”. De fet, Arróspide, Plazaola i Mujika defensaven que havien aplicat una normativa que havia entrat en vigor després que s’haguessin dictat les respectives penes.
Es tracta de la mateixa violació de drets fonamentals que havia denunciat l’etarra Inés del Río Prada. Fruit de la seva demanda, els magistrats d’Estrasburg van tombar el 2013 la doctrina Parot. Una decisió que va permetre que fossin alliberats desenes de presos d’ETA. Tanmateix, pel TEDH, el cas d’ahir “es distingeix clarament de l’afer de Del Río Prada”. Segons aquesta última resolució, el Tribunal Suprem només va trigar deu mesos a adaptar la seva jurisprudència a la llei adoptada el 2014 al Congrés dels Diputats sobre l’acumulació de penes entre estats europeus.
Exactament, el recurs dels demandants feia referència a la llei orgànica 07/2014. Impulsada pel govern de Rajoy, aquesta llei va adaptar la legislació espanyola a la normativa europea, adoptada l’any 2008, per homogeneïtzar el compliment de penes entre els països membres de la Unió Europea.
El PP, però, va incloure en aquesta llei una disposició final que comportava que no s’apliqués en aquelles penes pronunciades abans del dia 15 d’agost del 2010, la data límit en què s’havia d’aplicar la normativa europea. Una mesura que suposava que la majoria dels presos d’ETA no es poguessin beneficiar de l’acumulació de penes.