En una decisió sense precedents en la història de la zona euro, Brussel·les va tombar ahir els pressupostos d’Itàlia per no haver respectat el pacte d’estabilitat financera entre els països de l’euro. La Comissió Europea (CE) tem que la desobediència fiscal italiana pugui acabar afectant les economies de la zona euro i ahir va demanar formalment a Roma que reconsideri el seu desafiament. Un nou xoc esperat amb Itàlia que obre un altre front per a les institucions europees davant la resistència que ha mostrat fins ara el govern anti-establishment de Conte a cenyir la seva nova política fiscal als límits que fixa l’acord europeu d’estabilitat pressupostària.

L’atreviment que suposa haver enviat a Brussel·les uns comptes significativament incomplidors ha topat amb la doctrina austera del club europeu després de la darrera crisi econòmica. Conte havia de dissenyar uns pressupostos amb un objectiu de dèficit del 0,8% del PIB el 2019 si volia complir amb les últimes promeses, però va decidir enviar-ne uns amb un dèficit públic del 2,4%: tres vegades més.

“El govern italià, obertament i conscientment, va en contra dels compromisos acordats”, deia ahir Valdis Dombrovskis, vicepresident de la CE i comissari de l’Euro, constatant l’evidència. Per si no els havia quedat clar, al primer avís que havien fet a Roma, els italians hi van respondre, ras i curt, que la seva política pressupostària no complia, efectivament, amb les normes del pacte d’estabilitat i creixement perquè “els sectors més desafavorits de la societat italiana estan experimentant condicions econòmiques dramàtiques”. L’executiu europeu no va comprar l’explicació i demana al govern de coalició de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles que hi torni a pensar i enviï una segona proposta. “Lamento ser avui aquí perquè, per primer cop, la Comissió Europea està obligada a demanar a un país europeu que revisi els seus plans pressupostaris”, va dir Dombrovskis. La CE dona tres setmanes a Roma perquè els faci arribar “un pla pressupostari revisat”, però assegura que “està oberta al diàleg”.

En declaracions a El Punt Avui, l’economista del think tank Bruegel Grégory Claeys explica que el procediment “va per llarg” i que ara el que es pot esperar “és un intercanvi de cartes” entre Brussel·les i Roma. Més enllà d’aquest estira-i-arronsa tecnocràtic, amb aquesta decisió “s’envia un senyal” als mercats financers que indica que “alguna cosa no funciona”. Per això, Claeys alerta de la possibilitat que Itàlia acabi entrant en l’anomenat “procediment de dèficit excessiu” i s’exposi a ser sancionada.