Durant La Festé, l’últim concert de Le Croupier a l’Auditori de Girona –literalment l’últim, perquè es va anunciar com un comiat... ja desmentit–, el cantant i compositor Carles Cors va voler reunir en un dels temes, Sus mañanas, una representació dels músics cellerencs que, com ell, havien nascut el 1981: hi havia Quim Sitjes, Montse Viñas i Domènec Boïgues, de l’Orchestra Fireluche; Jordi Masferrer, més conegut com Mapi, de la Mapi’s Friends Band i Els Atrapasomnis, i Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts, que en realitat és de Vidreres, però el 1997 va formar el grup Insípids –que a l’època apareixia a la premsa com un grup cellerenc o vidrerenc, segons el dia– amb Sitjes, Viñas i Boïgues, més Carles Cardelús i Francesc Vila, tots del 81. Insípids va publicar un CD amb cinc temes, el 1999, i l’any següent va guanyar el primer premi i el guardó popular del concurs de cançó de Salitja, quan els seus components tenien entre 18 i 19 anys, però pocs mesos després el grup es va dissoldre. De fet, tots menys Vila van posar en marxa un nou projecte, Toadstools. Mentrestant, Sitjes també tocava la bateria amb Aquitamxé –grup que va deixar com a llegat dos discos– i Boïgues compartia la seva guitarra amb Haihober’s. Era el 2001 i encara faltaven quatre anys perquè Barceló i altres tres companys de pis d’estudiants creessin Els Amics de les Arts, grup que en certa manera és conseqüència d’aquella activa escena musical cellerenca de finals dels noranta, com també ho és Le Croupier, la Fireluche, la discogràfica U98 Music –impulsada per Jordi Puig, antic cantant de Petit Fours (dos discos), la base de Le Croupier–, grups de música infantil com ara País de Cotó, Els Atrapasomnis i Pels Més Menuts, el festival cellerenc d’art digital Fade o una trajectòria com la de Jordi Planagumà, que després de ser cantant de Van de Kul –tres discos publicats–, va dirigir la sala La Mirona i el Black Music Festival, abans de posar-se al capdavant de la Casa de la Música del Gironès.

Ben mirat, han quedat moltes coses interessants d’aquella Cellera de Ter que, als voltants del canvi de segle, va ser batejada com el “Liverpool català”, amb uns quants grups per càpita: aquells que, l’any 2000, van aparèixer en el CD recopilatori Suxivpahan, que són les sigles dels històrics Séller’s, Ubi Sunt, Xacam, Insípids, Van de Kul, Petit Fours, Aquitamxé, Haihober’s, Alitosis i Nou Disseny. Un passat ben present.