El govern vol donar més flexibilitat als centres per garantir el domini del català, el castellà i l’anglès
Amb el nou model plurilingüe i intercultural, les escoles podran modificar la presència d’idiomes estrangers en qualsevol matèria
Més castellà en entorns catalanoparlants, més català en entorns castellanoparlants, més anglès en matèries no lingüístiques o activitats en llengües d’origen dels alumnes són alguns dels plantejaments del nou model
Més castellà en entorns catalanoparlants, més català en entorns castellanoparlants, més anglès en matèries no lingüístiques o activitats en llengües d’origen dels alumnes. Aquests són alguns dels plantejaments que posa sobre la taula el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que el govern vol impulsar després de 30 anys d’immersió lingüística.
El departament d’Ensenyament ha actualitzat el model lingüístic a les escoles catalanes cap al plurilingüisme i la interculturalitat. Després de l’èxit de la immersió lingüística, Ensenyament vol posar en valor les diferents iniciatives que s’han anat posant sobre la taula per millorar l’aprenentatge de les llengües a escoles i instituts tenint en compte la gran varietat de llengües d’origen que hi ha actualment i els diferents entorns on es troben els centres educatius.
Per això, els responsables del Departament aposten per un model en què els centres, més enllà de percentatges i imposicions curriculars, treballin un model lingüístic propi en funció de les necessitats de cada alumne tenint clar que l’objectiu és que al finalitzar l’ESO, els alumnes tinguin competència lingüística i per tant, domini, del català, el castellà i una llengua estrangera com a mínim (el nivell B1 del Marc Europeu de Comú de Referència ), a més de coneixements d’una segona (A2).
Per aconseguir-ho, el nou model parteix de la base que cal aprendre els idiomes a través del seu ús en matèries amb contingut, i per tant, estendre les experiències que s’han fet fins ara a través de l’AICLE, a altres matèries o situacions per abordar les llengües des d’un punt de vista transversal.
La intenció del Departament va més enllà d’oferir matèries no lingüístiques en altres llengües i aposta per poder incorporar aquests idiomes, ja sigui l’anglès, el francès o l’alemany (les llengües estrangeres que més s’estudien a les escoles) en qualsevol activitat en funció de les possibilitats. Això vol dir, per exemple, poder llegir articles en anglès a classe de biologia o agafar exemples, en castellà, per a la classe de tecnologia.
El director general de d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Josep Vallcorba, ha destacat que el nou document manté el català com a llengua habitual a l’escola, però que el professorat ha de tenir “prou professionalitat, autonomia i responsabilitat” per ajustar el procés i aconseguir uns millors resultats en matèria lingüística. Per tant, Vallcorba, assumeix que les direccions hauran de treballar en un projecte lingüístic propi que estigui a l’abast de les famílies.
Formació del professorat
Un dels reptes per implementar aquest nou model és la millora de la formació del professorat i de les pròpies competències lingüístiques en llengües estrangeres, per la qual cosa, el departament aposta per una formació contínua i la necessitat d’exigir el nivell B2 a tots els professors que s’incorporin al sistema.
Vallcorba recalca que es planteja com “un mèrit i no un requisit”, però aposta per seguir propiciant aquesta millora a través d’intercanvis, activitats internacionals o estades que permetin ajudar en aquest sentit. També creu que “s’ha de mirar de resoldre” la moratòria per la qual s’ha ajornat el requisit del B2 per als graduats. Així mateix, i incentivar el professorat cap a ’’una actitud, voluntat i disponibilitat d’obertura lingüística i cultural’’.
Sense calendaris
El responsable d’Educació Secundària ha recordat que el temps a l’educació és “lent, estable” i vol “tranquil·litat, professionalitat i autonomia”. És per això que es fixa el treball a llarg termini i demana “no confondre els objectius amb els procediments”. En aquest sentit, creu que aquest model s’ha de deixar de banda de lluites polítiques. Segons ell, és una “reflexió de fons” i una “actualització” del patrimoni pedagògic que a més, ha de tenir en compte en la seva implementació, altres variables com la pressupostària. Per Vallcorba, “com més aviat ho puguem fer millor”, però insisteix en què cal prioritzar fer-ho “bé” que no pas tenir “presses excessives”.