El viatge que dos joves interpretats per Úrsula Corberó i Álvaro Cervantes emprenen a un caserío basc amb l’objectiu de deixar escrita la seva història familiar destapa un enrevessat complex de secrets molt ben guardats i amb la màfia georgiana com a rerefons. Aquest és el fil de l’última pel·lícula de Julio Medem, El árbol de la sangre, molt ambiciosa des d’un punt de vista narratiu i a través de la qual el cineasta guipuscoà –autor de produccions com Tierra (1996) Lucía i el sexo (2001) i La pilota basca (2003)– relata 25 anys de la vida de 14 personatges, set dels quals principals, tot servint-se de les eines simbòliques que li són habituals. “El repte consistia a fer una pel·lícula amb forma d’arbre, explicar una història d’amor que, a la vegada, conté moltes branques, moltes vides i moltes històries d’amor, passió, gelosies, mentires i tragèdia”, revela Medem en declaracions a Efe.

El árbol de la sangre, coproducció catalana, transcorre entre el País Basc, la Costa Brava, Madrid, Andalusia i Alacant i, entre els seus protagonistes, té Daniel Grao, Joaquín Furriel, Patricia López Arnaiz, Maria Molins, Emilio Gutiérrez Caba, Luisa Gavasa, Josep Maria Pou, Ángela Molina i Najwa Nimri, amb qui el director torna a treballar després de Los amantes del círculo polar i Lucía y el sexo. Les vaques, com ja passava en el seu debut (Vacas, 1992), juguen també un paper rellevant. “Em moc per allò simbòlic; el primer que llança alguna cosa és l’inconscient, i quan m’atrau allò que pugui contenir, em poso a buscar-lo. Em passa amb les vaques i altres icones, tinc un seguit de símbols que prefereixo no explicar ni analitzar.”

Tot i la intenció dels personatges que encarnen Corberó i Cervantes de no posar “res de política” en el seu relat familiar, les tensions, també, en aquest aspecte sobresurten en alguns moments de les dues hores i quart que dura el film.