El govern de Sánchez nega el gest i abjura de la rebel·lió
La ministra Delgado diu que el criteri de l’advocada de l’Estat és jurídic i “no soscava res”
Calvo al·lega que “el president no ha dit mai que hi vegi rebel·lió” quan ho va dir al maig sent líder de l’oposició
El govern de Pedro Sánchez va descobrir ahir que no ha acontentat ningú i es va veure atrapat enmig de l’enuig independentista perquè la fiscalia sosté de manera implacable la tesi que hi va haver violència i, per tant, rebel·lió –amb penes de fins a 25 anys– i del malestar del PP i Cs perquè l’Advocacia de l’Estat, controlada per La Moncloa, ha descartat la hipòtesi de la violència i hi veu sedició. Amb Sánchez callat, va ser la ministra de Justícia, Dolores Delgado, qui va defensar que “no hi ha cap gest” cap als presos independentistes i que el criteri de l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, per fixar la sedició i la malversació s’ha basat en “paràmetres tècnics i jurídics”. A l’hora d’abjurar de la rebel·lió, la vicepresidenta Carmen Calvo va arribar a al·legar que si al maig Sánchez –sent líder de l’oposició– donava per fet el delicte de rebel·lió, des que és president ja no és així.
Per explicar el fet que, partint del mateix Codi Penal, la fiscalia abraci la rebel·lió –amb penes de fins a 25 anys que són similars a la de 30 anys imposada al coronel Tejero pel 23-F– i l’advocada de l’Estat ho deixi en els 12 anys que van associats a la sedició, la ministra Delgado va al·ludir al viu debat que hi ha en el món jurídic. “Si hi ha una matèria en què hi ha hagut més estudiosos, opinadors i analistes és la rebel·lió, la sedició i la desobediència greu”, raonava la titular de Justícia. Segons Delgado, l’escrit de l’advocada de l’Estat “no soscava res” ni de l’acusació del ministeri públic ni de la instrucció de Pablo Llarena. “No és una qüestió de gestos, és una qüestió jurídica de valoració dels fets i d’aplicació del Codi Penal sota criteris estrictament professionals”, va esgrimir.
De Sánchez abans i ara
En l’afany de no agreujar l’enuig del PDeCAT i ERC, la vicepresidenta Carmen Calvo va voler fer entendre que Sánchez no abona la rebel·lió. “El president no ha dit mai que hi vegi rebel·lió”, va arribar a dir Calvo, unes declaracions que van fer saltar totes les alarmes, ja que en la memòria hi ha viva una entrevista de Sánchez a Antena 3 amb Susanna Griso en què va dir: “Cal reflexionar sobre si el que va passar el 6 i el 7 de setembre al Parlament pot ser delicte de rebel·lió. I jo crec que lògicament ho és.” Quan se li va recordar aquesta opinió, Calvo va sorprendre precisant que al maig Sánchez no era president i que, des que ho és, ja no ho ha tornat a dir, com si el Sánchez del maig i el d’ara no fossin la mateixa persona. “Vostè pregunta pel president i al maig no era president... Ara som govern”, va dir com a colofó de la giragonsa dialèctica.
La negació de cap gest no va frenar el to de Pablo Casado, el president del PP, que acusa Sánchez de “trepitjar el Codi Penal, la separació de poders i la dignitat de la democràcia espanyola” per la pretesa “complicitat” amb els presos. “El govern de Sánchez ve a dir que els cotxes de la Guàrdia Civil es van destrossar per una calamarsada, i que la policia judicial va romandre tancada a la conselleria d’Economia perquè es va oblidar d’obrir la porta”, denuncia Casado. Des de Ciutadans, Albert Rivera acusava Sánchez d’actuar com a “advocat defensor dels colpistes” i es presentava a si mateix com una víctima. “Els promet indults si hi ha condemna i a sobre pretén humiliar-nos i prendre’ns el pèl a tots els espanyols”, va lamentar.
Per la seva banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias lamenta la tipificació dels delictes i les presons preventives. “M’entristeix que la judicialització del conflicte català continuï entorpint la gestió d’un problema que és polític i que només tindrà una solució política per vies democràtiques”, va dir.
Cs improvisa una proposició per prohibir els indults
La llei de l’indult és un llegat del segle XIX que data del 1870 i que el Congrés s’ha obert a reformar tot just ara en una ponència oberta a la comissió de Justícia. Si bé Ciutadans ja havia dit que vol aprofitar el tràmit –obert pel PSOE per impedir l’indult a corruptes i condemnats per violència masclista– per fixar la prohibició d’indultar un condemnat per rebel·lió o sedició, ahir el partit d’Albert Rivera va improvisar d’urgència una proposició no de llei en el mateix sentit coincidint amb l’escrit d’acusació de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat.
D’acord amb l’argot de Cs i donant per fet ja abans del judici que seran condemnats, el que promou la proposició no de llei (PNL) és evitar que un president espanyol pugui indultar acusats del “cop separatista a Catalunya dels mesos de setembre i octubre del 2017”. “L’indult és una figura constitucional que no implica el perdó del delicte”, va recordar la vicepresidenta Carmen Calvo a Rivera.