L’inici: l’any 2015

La fiscalia del Suprem i l’advocat de l’Estat situen el relat criminal a partir del 30 de març de 2015, quan el govern d’Artur Mas (CDC) signa amb el líder d’ERC Oriol Junqueras i les entitats soberanistes, Òmnium i l’ANC, un full de ruta cap a la independència, i les eleccions del 27 de setembre es plantegen com a plebiscitàries. Els antecedents, però, asseguren que cal situar-los el 19 de desembre de 2012, quan Mas i Junqueras signen l’Acord per la Transitorietat Nacional. “Hi ha llarg procés de maduració i intents fallits” per assolir la independència, afirma l’advocat de l’Estat, i ho exemplifica amb la consulta del 9-N del 2014.

Els “tres pilars”

La fiscalia i l’advocat de l’Estat també comparteixen que en assolir la independència de Catalunya va haver la participació dels líders de “tres pilars bàsics” per dur a terme aquesta estratègia “planificada i combinada”: el parlament, l’executiu i els moviments socials. “Van orquestrar un pla d’enfrontament de les institucions contra la legalitat constitucional”, sosté l’advocat de l’Estat.

Així, el Parlament, presidit per Carme Forcadell (a qui la fiscalia demana 17 anys de presó per liderar la rebel·lió, i 10 anys l’Estat per sedició), i cinc membres de la mesa, de JxSí i CSQP, van permetre el debat i votació de fins a vuit normes, que el Tribunal Constitucional havia suspès.

El segon pilar és el govern i en fan responsable màxim a Junqueras (la fiscalia li sol·licita 25 anys de presó; i l’Estat, 12) del qual asseguren que va signar acord amb el “fugit” expresident Carles Puigdemont per tirar endavant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. També es recull que amb Jordi Turull, a Presidència, i Raül Romeva, a Exteriors, es van aprovar despeses per a la votació de l’1-O. I es va avançar la creació d’estructures d’Estat, com ara Hisenda, la Seguretat Social, l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica per canviar el poder judicial i finalment, realitzar la declaració d’independència el 27 d’octubre de 2017.

El tercer pilar és la mobilització social i popular permanent, de la qual la fiscalia assegura que era “crucial” i que va ser usada “com a instrument de pressió per obligar l’Estat a capitular front el naixement de la nova República”. La fiscalia troba fonamental l’acció dels líders d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el de l’ANC, Jordi Cuixart. També cita la intervenció de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), però no es cita cap acció del seu llavors president, l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch. Buch està imputat per desobediència per fomentar l’1-O al TSJC, on ha d’anar a declarar dimarts vinent.

La violència

La fiscalia per sostenir les acusacions pel delicte de rebel·lió assegura que a Catalunya es van viure episodis violents entre el 20 de setembre del 2017 i el referèndum de l’1-O.Manifesta que “el pla secessionista” comptava “amb la força intimidatòria que representava l’acció tumultuària de les mobilitzacions socials i el fet de tenir un cos dels Mossos, amb 17.000 agents armats”. L’acusació contra la policia catalana es justifica, tot afirmant que en l’1-O no van evitar el referèndum com va ordenar el TSJC i van “obeir les ordres dels polítics”.

La primera acció que consideren violenta són les mobilitzacions arreu del territori català el 20 de setembre de 2017 per torpedinar els escorcolls de la Guàrdia Civil per aturar el referèndum i comissar materials, com van aconseguir amb paperetes de votació, però no amb les urnes. Aquí es detalla que Cuixart i Sànchez a través dels seus comptes a Twitter, i després a dalt dels cotxes policials, van animar i convocar els ciutadans a concentrar-se. Al Departament d’Economia es xifren unes 60.000 concentrats, i “la massa es va aplegar i empentar, i quasi enderrocar la pròpia porta d’entrada d’Economia”, s’atreveixen a escriure tant la fiscalia com l’Advocat de l’Estat. Una falsedat que es pot desmuntar amb el visionat dels vídeos d’aquell dia.

Les dues acusacions també relaten que durant tot el dia només dos agents dels Mossos van custodiar la porta d’Economia, quan la defensa del major Josep Lluís Trapero, exercida per la penalista Olga Tubau, va aportar a la causa de l’Audiencia Nacional, un informe que precisa que el 20-S, van actuar onze indicatius policials (Arro i Brimo) des de les 12 del migdia. A més, la fiscalia en l’acusació a l’Audiencia Nacional admet que la Guàrdia Civil va indicar als Mossos que faria uns escorcolls a les vuit del matí aquell 2O-S però no els va dir res. Una malfiança no justificada quan encara no havia passat cap acció vers l’actuació de la policia catalana. El major Trapero , en el jutjat, ja va exposar que si se’ls hagués comunicat abans la vintena d’escorcolls, la seguretat s’hauria garantit millor.

Les proclames independentistes en actes i mítings criticant els jutges i la policia també és delictiu per als fiscals del Suprem. Així, per exemple, la fiscalia afirma del 20-S: “Cuixart es va dirigir als congregats i va exigir la llibertats dels detinguts. Malgrat reivindicar el pacifisme de la mobilització, va apel·lar també a la determinació mostrada en la guerra civil (usant l’expressió !No passaran!) i va reptar l’Estat a comissar el material del referèndum que tenien amagat.” Aquesta afirmació de la fiscalia va ser força criticada en els xarxes socials per juristes com Benet Salellas ja que es criminalitza una crida republicana contra l’alçament feixista de Franco.

Rebel·lió/ sedició

L’advocat de l’Estat no justifica gaire perquè acusa de sedició, delicte que no implica violència però sí un alçament i no de rebel·lió, als independentistes, decisió que només sembla justificada per les penes que sol·licita que són la meitat de les de la fiscalia als 22 processats.

La fiscalia tampoc justifica gaire perquè acusa la intendent dels Mossos Teresa Laplana de sedició i no pas de rebel·lió, ja que el ministeri fiscal aposta perquè el 20-S va haver violència, i Laplana era la que coordinava el dispositiu policial per protegir els escorcolls a Economia. S’indica que obeïa ordres del major Trapero, el qual s’assegura que obeïa a Sànchez, líder de l’ANC.

Ferits “falsos”

La fiscalia manté els indicis criminals recollits pel magistrat Pablo Llarena, en que es culpa la ciutadania d’haver provocat les càrregues policials als centres de votació durant l’1-O. Fins i tot, es titlla de “manipulats” el miler de lesionats que va informar la Generalitat en sostenir que “la majoria van ser atesos per atacs d’angoixa i només quatre van ser hospitalitzats.” Per contra, dels agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola ferits, no se’ls qüestiona pas, malgrat que un jutge de Barcelona apunta que la majoria són per l’ús de la porra en unes accions “desproporcionades”. La fiscalia fins i tot a sosté que amb el discurs del rei Felip VI, el 3 d’octubre, tot es va reconduir.

Malversats: 2,9

La fiscalia i l’advocat de l’Estat acusen el govern de Puigdemont de malversar 2,9 milions d’euros per l’1-O i de “forma col·legiada”. Les partides són: l’ús de locals per votar: 900.006 euros; publicitat exteriors: 266.496 euros; civisme: 277.804 euros; Unipost: 979.661 euros; cartells: 38. 431 euros; acció exterior: 60.000 euros i contracte d’experts i observadors: 441.740 euros.

Ara, els defensors han de capgirar aquest relat distorsionat.