La justícia europea confirma que el líder de l’esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi, no va tenir un judici just quan l’Audiencia Nacional el va condemnar a deu anys de presó i deu d’inhabilitació.

Més de set anys després de la sentència, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, li va donar ahir la raó, a ell i a quatre demandants més del cas Bateragune –un procés en què se’ls acusava de terrorisme–, i va dictaminar que la justícia espanyola va violar l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el “dret a un procés equitatiu” quan els va jutjar. Actualment, ja han complert les penes i estan en llibertat, però no poden exercir cap càrrec públic.

En concret, Otegi denunciava a la justícia europea que la sala de l’Audiencia Nacional que va portar el judici en què se’ls acusava d’intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d’ETA no va ser imparcial. Entre els jutges que els van condemnar a tots a la presó, hi havia Ángela Murillo, la mateixa magistrada que en un procés anterior, el 2010, havia condemnat Otegi per la seva participació en un homenatge a un etarra. En aquell judici, Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d’ETA. Quan es va negar a contestar, ella va dir: “Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta.”

Ara Estrasburg ha donat la raó a Otegi i ha conclòs que els demandants tenien “un temor legítim” que la sala no fos imparcial perquè la jutgessa que la presidia “havia utilitzat públicament expressions que implicaven que ja s’havia format una visió desfavorable del cas” en un procediment judicial anterior.

“No hi ha democràcia quan no hi ha tribunals justos i imparcials”, va dir ahir Otegi a Brussel·les. El líder de Bildu va fer una roda de premsa al Parlament Europeu per valorar la sentència, que, segons ell, “deixa en evidència” que “no hi ha estat democràtic” a l’Estat espanyol. En aquest sentit, el polític basc confia que el seu cas porti cua i tingui “algun tipus de conseqüència” en el judici de l’1-O als líders catalans. Però Otegi no només va lamentar les conseqüències polítiques que va tenir aquell judici, com ara la incapacitació, sinó també les personals. “Ningú ens tornarà els sis anys i mig a la presó; jo vaig perdre la mare estant-hi a dins”, va denunciar.

Tot i constatar la violació dels drets humans d’Otegi, el tribunal europeu no va imposar reparacions als afectats perquè considera que encara tenen vies legals a l’Estat espanyol per revisar les sentències. Una posició, però, que no va compartir una magistrada dels set a la sala. En un escrit annex a la sentència, la jutgessa suïssa Helen Keller es va mostrar en contra de deixar-ho en mans de la justícia espanyola, perquè retarda encara més “la possibilitat de reparacions”.

“El temps sempre és preciós a la vida, però encara és més valuós si tenim en compte que el sol·licitant va néixer el 1956 i vol participar en la vida política de l’Estat espanyol”, va assenyalar.