NNo eren pas pocs els que esperaven una sortida a l’immobilisme que ha caracteritzat la regulació energètica dels darrers anys, i el darrer Reial Decret Llei 15/2018, promulgat per contenir el preu de l’electricitat, afavorir l’autoconsum i liberalitzar la recàrrega de vehicles elèctrics, entre d’altres, ha estat rebut amb lloances, tot i que alguna veu es plany que no s’hagi arribat al fons de la qüestió i que falten algunes passes per escometre la reforma integral del sistema.

Pep Salas, fundador de Smartgrid.com i membre de la comissió d’experts sobre transició energètica, és una d’aquestes veus crítiques que posa objeccions, en primer lloc, a les mesures fiscals. Al seu parer, la reducció del 7% al 0% de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica i la desaparició de l’anomenat “cèntim verd”, l’impost especial d’hidrocarburs per generació elèctrica, “són mesures que no estan encaminades a una transició energètica cap a les energies renovables.” Creu que s’ha perdut una oportunitat preciosa de donar un senyal als mercats, en el sentit “d’imposar una fiscalitat progressiva en funció del nivells de contaminació de les fonts d’energia elèctrica”. Pep Salas dubta que aquesta reducció d’impostos es traslladi íntegrament al preu final de l’energia perquè el consumidor pagui menys.

També observa que es discrimina segons el rengle de consumidors, ja que residencial i pime experimentaran només un terç d’aquesta rebaixa en el rebut de la llum, davant del 50% del consumidor connectat a l’alta tensió. Com diu, “no pot ser que residencial i pime assumeixin els costos del sistema”.

Tot entrant al fons de l’assumpte, la mancança fonamental del decret és que no entra a valorar en cap moment l’absència de competència en el sector elèctric, raó fonamental de l’encariment de l’electricitat. Pep Salas que, tot aprofitant la legislació que està produint la UE per assolir un nou paradigma energètic, “perfectament una llei podria donar més competència al sector, tot propiciant la separació d’activitats, de generació i comercialització, per posar fi a l’anomalia del sistema elèctric espanyol, en què la formació de preus està condicionada al fet que qui oferta energia és qui la compra”. Així doncs, “caldria limitar la possessió d’actius, i si una elèctrica té un 80% en generació, que renunciï a actius en comercialització”. Afegeix que “si una companyia vol estar a les dues bandes, no ha de tenir una posició de domini en cap de les dues”.

Salas pensa que només si hi ha prou competència, es pot preservar el disseny marginalista -marca el preu la darrera font que entra al mercat- per a la formació de preu al mercat elèctric espanyol.

Sens dubte, la major part dels aplaudiments del decret se’ls han endut el plec de mesures per afavorir l’autoconsum: se simplifica la tramitació fins a 15 kW en residencial, sense necessitat de permisos quan no s’injecta energia al sistema; s’elimina el mal anomenat “impost al sol” i s’obre la porta a l’autoconsum compartit, entre d’altres. En opinió de Pep Salas, en treure càrrecs a l’autoconsum, que equival a dir que es reduiran els ingressos per aquesta via, s’hauria de fer per manera que “la compensació no l’hagin de fer els consumidors, sinó els generadors centralitzats, amb càrrec a la potència”. “Cal donar senyals, en el terme de peatge, que si l’energia es produeix a prop del consum, que comporta la reducció de pèrdues a la xarxa, hagis d’assumir menys costos de comprar energia.”

Tampoc no veu clar que se separin les instal·lacions d’autoconsum que no injecten energia a la xarxa de les que sí que ho faran, les quals hauran de passar per procediments administratius més llargs i complexos. Com diu Salas, “les instal·lacions que no injecten es conformaran a només produir un 60% de les seves possibilitats”. “Que el consumidor es posi taps per no exportar energia és una aberració, ara que necessitem energia neta.” Darrere la decisió, “hi ha la por que massa autoconsum pugui determinar la corba de generació i fer trontollar l’statu quo actual”.

Pel que fa a la mobilitat, Salas destaca la transcendència que el decret tregui la figura del gestor de càrrega, tot liberalitzant l’activitat, cosa que contribueix al desplegament dels vehicles elèctrics. Amb tot, indica que si bé és positiu que s’obri la porta al fet que els distribuïdors d’energia tinguin punts de recàrrega quan no hi hagi iniciativa privada que ho faci, “caldrà veure en quin règim de retribució assumeixen aquesta competència i que en cap cas pugui crear barreres de lliure competència”.