Els resultats de les eleccions de mig mandat celebrades dimarts deixaran un Congrés dels Estats Units que serà una metàfora del país i les seves divisions, cada vegada més profundes i sense rumb clar. La dissonància entre partits és més notòria que mai, i les crides a la unitat i el treball conjunt habituals van quedar ràpidament enterrades sota la polarització imperant.

Contràriament al que va passar en les eleccions presidencials del 2016, les enquestes la van encertar: la Cambra de Representants va ser per als demòcrates, mentre que els republicans no només van mantenir el Senat, sinó que van ampliar la majoria a la cambra alta. Un resultat que va permetre als dos bàndols proclamar que tenen un mandat de les urnes, però que no deixa totalment satisfet ningú.

Tot i que qualsevol elecció de mig mandat és un plebiscit al president, Donald Trump ho va fer encara més personal. No és cap novetat dir que la figura del mandatari ha radicalitzat posicions, cada vegada més distanciades i amb poca voluntat d’entesa, entre els dos gran partits nord-americans.

El nou Congrés n’és un exemple clar, amb la presència de congressistes cada vegada menys moderats. Els legisladors demòcrates són cada vegada més progressistes i els republicans viren amb més força cap al trumpisme més extrem.

Deixant de banda el factor Trump, els resultats de les midterms van ser la demostració gràfica de les dinàmiques geogràfiques que hi ha al país i com la polarització, a banda d’ideològica, és cada vegada més territorial. La victòria demòcrata a la Cambra de Representants només s’entén per la tracció dels suburbis, on el president és enormement impopular, i la retirada de 26 republicans moderats que van rebutjar abraçar el trumpisme. Que els republicans hagin mantingut el Senat només té sentit si s’analitza que la majoria eren estats rurals on Trump havia guanyat l’any 2016.

La nova composició del Congrés serà una oportunitat perquè es posi en pràctica el conegut sistema de contrapesos i equilibris ideat pels venerats pares fundadors dels Estats Units, els checks and balances que han de garantir la governabilitat, transparència i independència dels òrgans de govern.

“Ha estat un gran dia. Un dia increïble. El Partit Republicà ha desafiat la història en estendre la majoria al Senat i superant expectatives a la Cambra de Representants”, va dir Trump. Tenia certa raó a presumir del seu èxit: és dels presidents que, en les seves primeres eleccions de mig mandat, han perdut menys escons.

A banda, l’esperada marea blava demòcrata, tot i l’alta participació, no va donar senyals de vida. “Crec que agrado a la gent, crec que a la gent li agrada la feina que estic fent, francament”, va etzibar el president, com a resum de la jornada electoral. Trump, negat en l’assumpció de responsabilitats, va deixar clar que no farà autocrítica tot i perdre el control de la Cambra de Representants i moltes governacions. Si en fes, veuria que hi ha certs factors que l’haurien de posar en alerta. Ningú no discuteix el seu gran poder com a animador de masses. Només la marató de mítings de l’última setmana –sis dies en què va fer més d’una desena d’actes– explica per què els republicans van obtenir un resultat tan bo al Senat, on han superat expectatives que hi havia creades i han ampliat el marge de maniobra a la cambra alta.

No obstant això, la sagnia de vots entre la població blanca dels suburbis –impulsada especialment per la mobilització de les dones– és alarmant per al president. A més, els tres estats del cinturó industrial que li van donar la victòria el 2016 (Pennsilvània, Minnesota i Wisconsin) se li van girar en contra i el van deixar gairebé en blanc.

No hi ha hagut tsunami demòcrata, però sí un moviment demolidor comandat per les dones. “Moltes dones com jo ens hem cansat d’esperar que fessin alguna cosa”, va proclamar Jahana Hayes, Mestra de l’Any el 2016 i primera dona negra que representa l’estat de Connecticut al Congrés.

Els Estats Units van escollir dimarts una xifra rècord de dones per ocupar seients al legislatiu. La igualtat de representació està encara molt lluny d’aconseguir-se, però les xifres són esperançadores: a la Cambra de Representants hi haurà 100 dones congressistes, gairebé una quarta part del total de 435 escons que hi ha a la cambra baixa.

“Com més gent vota, més s’assemblen els nostres càrrecs electes a com són els Estats Units”, piulava l’expresident Barack Obama a Twitter, en la seva anàlisi dels resultats, en què feia èmfasi en la diversitat dels candidats escollits a tots els nivells de l’administració.

La llista de “primeres vegades” arran de les eleccions de dimarts és llarga. Les primeres dones musulmanes al Congrés, el primer governador obertament homosexual, les primeres dones ameríndies que obtenen un escó a Washington, i la congressista més jove de la història: Alexandria Ocasio-Cortez, la nova sensació de l’esquerra nord-americana, que en l’elecció del districte 14 de Nova York va obtenir un 78% dels vots.

Ocasio-Cortez ja va sorprendre tothom al juny, quan va superar el congressista Joe Crowley en les primàries demòcrates. Crowley havia estat considerat un dels favorits per rellevar Nancy Pelosi com a líder dels demòcrates a la Cambra de Representants.

les fotos dels candidats ja les inclouran en el gràfic a infografia, parla amb ells: 2264 o 2324

salutacions!