Pare, fill i CIA
Pare, fill i cia. és el títol d’un llibre, en angles, autobiogràfic de Thomas Watson fill (1914-1993). Explica un cas de transició en l’empresa familiar, amb predecessor monarca. És de lectura recomanable també pel seu vessant empresarial.
El pare (1874-1956) era un gran empresari, fet a si mateix, paternalista, estricte però tolerant, protector i moralitzant, egocèntric, arbitrari i pragmàtic que va crear una organització amb un fort culte al líder. Si bé l’edat de jubilació a IBM estava prefixada als 65 anys, va continuar cobrant el salari i les gratificacions passats els 80. A aquesta edat, encara havia d’autoritzar les decisions estratègiques i anava de viatge visitant les delegacions.
El fill primogènit, mal estudiant, gamberro, amb greus depressions adolescents i playboy universitari, tenia un temperament altiu i volàtil. Els cinc anys de servei durant la II Guerra Mundial, fora del ambient familiar, li van donar la seguretat en si mateix que avui pot donar l’experiència fora de l’empresa familiar.
La turmentosa relació entre pare i fill no va impedir a aquest d’incorporar-se a l’empresa. En aparença, de forma voluntària, encara que, en realitat, potser per comoditat i per satisfer una suposada voluntat del pare.
Disputes primàries.
El patriarca li va donar suport mentre no va representar un perill per al seu poder real, que va haver d’assolir lluitant cada esglaó. El pare va posar en competició els seus dos fills nois: l’un el va fer responsable del negoci als Estats Units i l’altre, del negoci internacional, el que, inicialment, va fer aflorar la gelosia. Una gelosia que, aparentment, també es va donar amb major intensitat amb la germana, a qui moltes vegades veu darrere les decisions importants del pare.
El fill acusa el pare d’ haver-se acabat rodejant de “sí-senyors” que li impedien veure el que els ordinadors significarien de canvi per al seu negoci tradicional de targetes perforades. Canvi que ell intuïtivament visionava.
Vencent la resistència al canvi de gran part de l’organització, després de 45 anys de govern patern, el fill va professionalitzar l’empresa i va liderar amb gran èxit IBM, sentint la solitud del comandament en assolir-lo.
El 1971, va tenir un infart al que el va portar a decidir retirar-se. Llavors, va treure una llista de desitjos personals i va mirar els que podia assolir. Es va mantenir en diversos consells d’administració i va ser ambaixador a l’URSS.
Thomas Watson fill abocava a casa gran part de la ràbia continguda. Li costava canviar l’estil de direcció a casa. La mà esquerra, el paciència i el sentit comú de la seva dona li van ser un gran suport. En retirar-se, la dona va demanar el divorci, però es van reconciliar i es va adonar que no podia tractar la família com una empresa.
En relacionar-se amb el pare, va utilitzar sovint la comunicació epistolar per evitar la tendència a “parlar abans de pensar”. I és que, en les relacions familiars, els sentiments poden ser a flor de pell.
El llibre ens recorda les dificultats de créixer a l’ombra d’un arbre frondós.