Des de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) ens veiem obligats a trencar la nostra habitual i tradicional discreció per combatre el discurs agressiu d’altres models organitzatius que critiquen i desprestigien la petita i mitjana empresa d’iniciativa privada de l’àmbit del lleure educatiu i cultural. Ens assenyalen com un agent no legítim per a la prestació d’uns serveis públics que nosaltres, justament, vam contribuir de manera decisiva a aixecar. I diem prou.

L’Acellec es compromet en la defensa de la trajectòria i la contribució de les empreses del sector. El nostre model és autosostenible, viable, autogestionat i social, genera riquesa a tots els nivells i, a diferència del que passa en moltes de les organitzacions des de les quals se’ns assenyala, no treballem amb estructures sobredimensionades i no aconseguim la nostra viabilitat mitjançant injeccions de diner públic.

Ens agradaria fer entendre que una societat majoritàriament formada per models mantinguts a través del diner públic és, no només insostenible, sinó perversa. La viabilitat de la societat del benestar només serà possible si es posen en valor les organitzacions privades que tenen voluntat de servei públic i que fan una aportació neta, de manera transparent, a través de la fiscalitat. No volem ser exclosos, menyspreats ni estigmatitzats.

L’Acellec aposta per la convivència i la col·laboració entre els diversos models de gestió de les organitzacions, començant per reconèixer la vàlua de totes i cadascuna en la seva diversitat. Això implica posar en valor, també en el nostre sector, la nostra aportació social, i rebutjar l’atac frontal al model d’iniciativa privada. La col·laboració publicoprivada és plena d’exemples d’èxit que s’expliquen en la gestió de l’excel·lència per les dues parts. Estem convençuts que aquest és un bon mecanisme per assegurar la qualitat i viabilitat de bona part dels serveis públics del nostre sector. Estarem, per tant, alerta. Rebutgem un sistema hiperintervingut des de l’administració, rígid i sense cabuda per a la lliure competència entre les propostes i serveis de les diferents organitzacions. Amb la competència aflora l’esforç, l’esperit de superació i l’excel·lència, sense els quals estem abocats al conformisme, a la dependència econòmica i la inviabilitat.

En aquests moments complexos en l’àmbit econòmic, social i polític prioritzem la nostra responsabilitat social en relació amb els projectes i serveis que gestionem. Hem de fer pedagogia activa per explicar i insistir en el valor de les pimes en el sector del lleure educatiu i cultural, sense complexos i conscients del nostre pes i importància reals.