Una acció com ara beure un got de llet amb canyeta de plàstic, que es triga poc menys d’un minut, té un impacte negatiu sobre el medi ambient que necessita 500 anys per restituir-se.

Les xifres, o més bé la dimensió d’aquestes quan es parla d’aquest utensili rebutjable de plàstic, són estratosfèriques.

L’organització Greenpace va fer un estudi a l’estiu en què revelava que, només a l’Estat espanyol, es consumeixen al dia 13 milions d’aquest producte d’un sol ús. A tot el món, 10.000 milions diàriament. Malauradament, moltes d’aquestes han passat a ser un dels elements més freqüents en mars i rius, amb conseqüències nefastes. La majoria d’ animals es mengen el plàstic pensant que és aliment, cosa que els genera una desnutrició crònica . “Malgrat ser un dels utensilis més prescindibles , en el Mediterrani representa el 6% de la contaminació per plàstic”,explicava Julio Barea, responsable de la campanya de residus de l’organització ecologista.

Les diverses iniciatives de sensibilització d’organitzacions com ara Greenpeace, però també iniciatives globals com ara Straw War, entre d’altres, han començat a fer efecte. Justament el dia 25 d’octubre passat, el Parlament europeu va aprovar la prohibició d’objectes de plàstic d’un sol ús, com ara bastonets per a les orelles, coberts i canyetes.

Com a opció alternativa al consum de palletes l’Eurocambra recomana la microempresa catalana Sorbos, fundada fa dos anys a Montornès del Vallès, que ha inventat i desenvolupat i fabrica una canyeta que també és d’un sol ús, però que és biodegradable i comestible. O sigui que no acabarà al fons marí, posant en risc la vida d’animals i humans, sinó que acabarà a l’estómac del consumidor com si fos un caramel.

Víctor Manuel Sánchez, fundador de Sorbos, confessa que a ell no el va moure la consciència mediambiental quan la va idear. A Sánchez, dedicat al món de la cocteleria abans de crear Sorbos, no li encaixava posar un plàstic dins dels elaborats còctels que preparava. Una nit, després de tancar la cocteleria, se li va fer de dia buscant per internet alternatives per als seus beuratges i va descobrir tots els efectes negatius de fer servir productes d’un sol ús de plàstic i les campanyes per posar-hi fi. Aquella nit, no només es va despertar la seva consciència mediambiental, sinó que va ser l’espurna per crear Sorbos. Juntament amb un científic de la UB, van desenvolupar un prototip de canyeta comestible i van marxar a Itàlia a trucar porta per porta a empreses de maquinària que els en fes una per al seu projecte. Cinc anys després d’aquella nit, Sorbos produeix nou milions de canyetes i les ven a més d’una trentena de països.