Els bancs no s’allunyen de l’ull de l’huracà
La polèmica sobre l’impost de les hipoteques, tot i la resolució favorable als seus interessos, s’ha convertit en el darrer maldecap d’un sector que acumula caigudes importants aquest any.
El ple de la sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha estat, sense cap mena de dubte, una de les cites que més expectació ha generat aquesta darrera setmana. Els magistrats s’havien de pronunciar sobre el nou criteri d’aplicació de l’impost sobre actes jurídics documentats (IAJD), dictat pel mateix alt tribunal fa unes setmanes i segons el qual les entitats financeres eren el subjecte passiu en la subscripció d’hipoteques i, per tant, havien de córrer amb els costos.
La decisió del passat 18 d’octubre havia estat rebuda amb crítiques per part dels bancs, que havien estat castigats severament a la borsa un cop conegut el canvi de criteri. No era el primer revés que rebien aquest any, al llarg del qual la majoria de les entitats espanyoles han acumulat pèrdues de dos dígits. Va esdevenir, podríem dir, el cop de gràcia per al sector. De fet, la majoria d’analistes considerava que el mercat havia descomptat un dels pitjors escenaris possibles per als bancs: que es fixés una retroactivitat de quatre anys, cosa que obria la porta a milers de reclamacions de clients. I molts afirmaven que el sector ja havia assumit com un mal menor el canvi de criteri sense preveure la retroactivitat.
Res més lluny del que ha acabat passant. El Tribunal Suprem s’ha corregit a si mateix i ha decidit, en una votació molt ajustada, tornar al criteri anterior, és a dir, que fossin els consumidors els que paguessin l’impost.
La reacció a la borsa no s’ha fet esperar i les cotitzacions dels bancs han anat a l’alça. No va caldre esperar que obrís el mercat espanyol. Poc després que es conegués la decisió, el Santander i el BBVA, que cotitzen a Wall Street a través d’ADR o dipòsits dels seus títols en bancs nord-americans, ja repuntaven, de la mateixa manera que els futurs de l’Ibex.
La primera jornada després del pronunciament judicial tancava amb repunts significatius. CaixaBank pujava un 4,4%; el Sabadell ho feia un 2,5%; el Santander i Bankinter, un 2,4%; Bankia, un 1,8% i el BBVA, un 1,7%. I això es traduïa al principal selectiu de la borsa espanyola, l’Ibex 35, en què el sector financer té molt pes, que recuperava un 1,99%. I la setmana continuava amb un to positiu, amb unes expectatives superiors a les del començament de la setmana.
No obstant això, la intenció del govern espanyol d’impulsar un canvi legal per establir clarament que siguin les entitats bancàries les que hagin de fer front a l’impost, la sensació d’inseguretat jurídica generada amb aquesta polèmica, així com altres problemes conjunturals i estructurals que afecten el sector financer, fa que cap analista s’atreveixi a desfermar l’optimisme sobre una recuperació important dels bancs que els faci tornar als nivells de principis d’any.
I és que, en els deu primers mesos de l’any, el financer ha estat un sector molt castigat en borsa. I no només en el mercat espanyol. El selectiu dels bancs europeus, L’Stoxx Banks EUR Price, acumulava a finals d’octubre una caiguda de gairebé el 26%. En el cas de les grans entitats espanyoles, les correccions han estat molt severes en el cas del BBVA (-31,31% entre gener i octubre), Bankia (-30,30), el Sabadell (-29,65%) i el Santander (-22,81%). Menys càstig han rebut CaixaBank (-7,97%)i Bankinter (-8,35%), als quals, per les característiques dels seus negocis, els inversors han fet més confiança que als seus rivals.
Lloses.
D’altra banda, la situació d’Itàlia, on la prima de risc ha pujat per les incerteses sobre el pressupost i les tensions entre Roma i Brussel·les, en les darreres setmanes ha afectat de manera especial la banca del país transalpí, que ha acabat contagiant el pessimisme a les entitats d’altres països de la UE.
Pel que fa als factors intrínsecs, la desconfiança dels inversors respecte al sector financer té molt a veure amb el context de baixos tipus d’interès, que perjudica el negoci de les entitats. En aquest escenari, els bancs han vist com es reduïen els seus marges i han hagut de recórrer a altres vies per aconseguir ingressos com ara les comissions. Malgrat que sembla una qüestió de temps que el BCE, seguint el camí de la Reserva Federal dels EUA, propiciï un canvi d’escenari, aquest, de moment, no té data i pocs s’atreveixen a descartar en rodó que alguna circumstància l’ajorni.
Alguns analistes van més enllà i hi veuen un canvi més estructural en el negoci. És el cas d’Albert Grau, d’Argenta Patrimonios, que adverteix que la banca està patint un procés de transformació profund amb l’eclosió de noves plataformes que s’han convertit en competidors i amb clients que demanden nous serveis. En aquest context, diu, o acceleren la digitalització o “aniran perdent pistonada”. I això fa que alguns inversors fugin del sector i considerin més atractius altres com ara el tecnològic.
Recomanacions.
Tot i això, alguns defensen que els preus als quals els darrers càstigs han deixat les accions dels bancs els fa molt atractius. Per aquesta raó, s’han atrevit a recomanar aprofitar-ho i prendre alguna posició al sector. En aquest sentit, Susana Felpeto, subdirectora de Renda Variable d’Atl Capital, reconeix que ha pres posicions a entitats com Bankinter,Caixabank i el Santander. Deixa clar, però, que qui vulgui invertir-hi ha de tenir clar que, en funció del seu perfil de risc, s’ha de fixar uns nivells de pèrdua màxims a partir dels quals vendre. I és que no sembla que, a curt o mitjà termini, s’hagin d’acabar les incerteses i la volatilitat per al sector financer.
Grau reconeix que es poden donar oportunitats de compra per preu. No obstant això, recomana no entrar perquè no albira un camí de roses per als bancs. En qualsevol cas, a aquells que es decantin per aprofitar les oportunitats a curt termini, els aconsella també limitar les pèrdues.
Els guanys van a l’alça
Paula MateuLa temporada de presentació de resultats de les entitats espanyoles ha deixat clar que continuen incrementant els beneficis. Hi ha alguna excepció, com la de Banc Sabadell, que va obtenir un benefici atribuït un 62% inferior entre gener i setembre per l’impacte extraordinari derivades de la migració del britànic TSB i les dotacions per les vendes institucionals de carteres. Per la seva banda, els guanys nets de Caixabank en aquest període van augmentar un 18,8% fins als 1.768 milions d’euros. Els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA, van guanyar un 13% i un 25%, respectivament. Tanmateix, els analistes han alertat de la caiguda d’algunes xifres del negoci com ara els marges d’interessos.