Podem insta Joan Carles I per carta a anar al Congrés
La missiva vol esquivar 38 anys d’inviolabilitat
El PSOE instrueix edils dient que un president de la república hauria fet com Felip VI el 3-O
El PDeCAT força la mesa a reconsiderar la reprovació
La monarquia ha gaudit tant de la inviolabilitat que li dona la Constitució com del consens bipartidista de no ser objecte de crítica pública al Congrés, però el mur de contenció política es comença a esquerdar. Dos dies després que el PDeCAT vivís la censura de la mesa del Congrés a una moció que calcava la reprovació del Parlament a Felip VI, els diputats d’Units Podem van enviar ahir una carta personal al rei emèrit Joan Carles I instant-lo a comparèixer a la cambra baixa a petició pròpia per respondre dels seus 38 anys de regnat i de presumptes irregularitats com a única via d’esquivar la inviolabilitat. “Vivim al segle XXI i la democràcia a Espanya gaudeix de prou maduresa per exercir el seu dret a saber si el cap d’Estat és una institució idònia per a la corrupció, encara que no estigui subjecte a cap responsabilitat”, etziben els firmants al rei emèrit.
El partit de Pablo Iglesias recorda a Joan Carles I que el 16 d’octubre del 2018 la mesa del Congrés es va negar a admetre a tràmit la sol·licitud de creació d’una comissió d’investigació sobre presumptes il·legalitats comeses per ell en el seu regnat arran de les converses de Corinna i l’excomissari José Manuel Villarejo, en què el rei hi era retratat com a comissionista. En la missiva, Units Podem insta el monarca que va abdicar el 2014 a anar al Congrés a explicar les activitats de 38 anys de regnat i de quatre com a rei emèrit per “avaluar la idoneïtat de la institució monàrquica per afrontar la corrupció i perquè cap institució de l’Estat faci de la irresponsabilitat un privilegi”.
Que la mesa es retrati
La iniciativa d’Iglesias és aplaudida per ERC i el PDeCAT, que no van ser convidats a firmar-la. “És un encert per part d’Units Podem instar el rei a venir motu proprio”, celebrava el republicà Joan Tardà. El grup de Míriam Nogueras, al seu torn, ha forçat la mesa del Congrés a una reconsideració del vet que dimarts va aplicar a la mera admissió a tràmit d’una moció que calcava el text aprovat al Parlament. El PDeCAT no es resigna a no poder debatre dos punts vetats dels quatre: el que condemna la “justificació de la violència policial” feta per Felip VI en el discurs del 3-O i el del compromís amb “valors republicans” i que aposta per “l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica”. Així que la mesa, amb majoria PP i Cs, s’ha de retratar de nou la setmana que ve censurant el debat del rei, un supòsit que fonts parlamentàries donen per fet i que per al PDeCAT evidenciaria que al Congrés no hi ha llibertat d’expressió.
Argumentari socialista
Si bé el PP i Cs estan còmodes blindant la Casa del Rei sense complexos, el PSOE pateix la contradicció de ser oficialment republicà però, a la pràctica, secundar el bloc constitucionalista. Davant la volada que pren el qüestionament de la monarquia i la proliferació de mocions republicanes a municipis de tot l’Estat, el PSOE ha distribuït un argumentari de defensa als seus edils i càrrecs per saber què dir quan rebutgin els textos d’Units Podem, d’IU, ERC i el PDeCAT. “No és el moment”, és la primera consigna que el PSOE dicta als electes. “Aprovar aquesta moció seria en última instància enfortir la campanya sobiranista afegint una crisi política a la crisi territorial i això ho desaprova una majoria d’electors, ja siguin monàrquics o republicans”, alliçona l’argumentari per silenciar la pulsió republicana.
El sorprenent és que el PSOE fa una ucronia i imagina què hauria fet un president d’una eventual república espanyola el 3-O i conclou que el mateix que Felip VI. “Davant els greus fets a Catalunya, un president de la República no hauria pronunciat, necessàriament, un discurs diferent del de Felip VI”, alliçona el PSOE als seus electes per fer seva la ucronia i reprimir la simpatia republicana. Paradoxalment, el PSOE avisa que el “lloc idoni” del debat sobre el rei és el Congrés, on la mesa el veta, i que no és cap prioritat perquè “un 75% dels espanyols aproven Felipe VI”.