La llegenda d’El Chapo, a judici
DROGA
El procés contra el presumpte ‘capo’ del càrtel de Sinaloa és un punt d’inflexió en la lluita contra el narcotràfic als Estats Units
La figura de Guzmán està envoltada de traïcions, violència, morts, túnels i cocaïna colombiana
Tot i no superar el metre setanta d’alçada, Joaquín Guzmán Loera és una figura colossal de la història del narcotràfic i, per extensió, de Mèxic. La llegenda d’El Chapo ha esdevingut universal, sinònim de gran capo de la droga mundial, al nivell del colombià Pablo Escobar. Sobre ell s’han escrit desenes de llibres, hi ha sèries sobre la seva vida, i més d’un li ha dedicat narcocorridos que la gent de Sinaloa, l’estat mexicà on va néixer, sap i canta sense deixar-se’n una lletra.
Ara El Chapo té 61 anys i ja no porta aquell bigoti característic. També ha perdut pes i mira desconcertat, sense alè ni intenció. El seu imperi, el que el va dur a la llista Forbes dels més rics del món i a figurar entre les 50 persones més influents del planeta, se li ha ensorrat. La seva vida i el seu mite se li podrien desfer a les mans en breu.
Guzmán viu des de la setmana passada l’inici d’un judici als Estats Units que el podria dur a una presó de màxima seguretat la resta de la seva vida. El govern nord-americà l’acusa d’onze delictes –narcotràfic, pertinença a banda criminal, blanqueig de diners, ús d’armes de foc...– i, si aconsegueix declarar-lo culpable, serà el màxim triomf en la lluita contra les drogues.
El cap d’El Chapo sempre ha tingut un preu elevadíssim. Enemic número u de Chicago durant dècades –un honor que abans només havia tingut Al Capone–, Joaquín Guzmán s’havia convertit en un mite, una ment privilegiada que aconseguia riure’s de la justícia i esquivar-la.
En el moment del seu auge, poc quedava del vailet que venia taronges i pa pels pobles de Sinaloa. La set de poder el va convertir en el líder de la seva pròpia organització: el càrtel de Sinaloa, responsable del 95% de la cocaïna als EUA.
El mite d’El Chapo, allò que el va definir, van ser els túnels, enginyeria que va ser la solució innovadora per vèncer la guerra contra les drogues dels EUA: si no es podia travessar la frontera per dalt, s’hauria de fer sota terra.
Guzmán va deixar el subsol entre els EUA i Mèxic totalment perforat. Naixia la llegenda del narcotraficant més ràpid del món, una fama que creixia com l’escuma. També la fanfarroneria i l’exhibició de poder.
Tres guerres
Ja no hi havia límit. Vanitós i ansiós de poder, si calia apostava per la violència per mantenir la influència: involucrat en tres guerres entre càrtels, algunes de fratricides, farcides de traïcions a familiars i amics de tota la vida. Se li atribueixen –de manera directa o indirecta– més de 70.000 morts. Fins i tot ell mateix hauria executat líders rivals, amb pistoles empedrades de diamants o amb rifles banyats d’or.
Els diners arribaven a cabassos, beneficis multimilionaris que feien més fàcil pesar els bitllets que comptar-los. Els suborns a alts funcionaris mexicans ajudaven que el negoci fos rodó.
La vida d’El Chapo, o el que se n’explica, és digna d’una telenovel·la. I això, sense entrar en els detalls de la seva vida amorosa. Perseguit per la justícia infinitat de vegades, les fugues de la presó el van elevar a un nivell mitològic. Ho va aconseguir dues vegades: l’una, camuflat entre la bugada, i l’altra, com no podia ser d’una altra manera, a través d’un túnel
Realitat o ficció?
Per tal d’evitar una tercera fuga, i com a regal de Mèxic al president Donald Trump, El Chapo va acabar als Estats Units. Sembla que aquest serà l’últim episodi d’un relat que molt sovint es podria confondre amb la ficció.
Tota aquesta història és la que haurà de provar el govern dels EUA en el judici. Un relat que no té res a veure amb el que expliquen els habitants de Sinaloa: que El Chapo és un Robin Hood, constructor d’esglésies, pavimentador de carreteres, portador d’aigua i llum a municipis aïllats... Un heroi que ha fet fortuna amb el cultiu local –el cascall, flor d’on surt la goma d’opi–. La seva cara estampa samarretes i màscares, i tots el veneren i el respecten, convençuts de la innocència del seu heroi.
“El millor advocat que pot tenir és Déu […]. Confio que sortirà aviat”, va dir la seva mare, Consuelo Loera, a Vice News.
Un procés de quatre mesos
La hipèrbole de “judici del segle” podria ser adequada per al que s’està vivint a Nova York contra Joaquín Guzmán. Més d’un centenar de testimonis i experts passaran per Nova York per intentar demostrar que El Chapo és un dels narcotraficants més importants de la història, en un judici que està previst que s’allargui prop de quatre mesos. En les primeres jornades del procés judicial, ja ha aparegut un dels pesos pesants que han de consolidar les tesis de l’acusació: Jesús, El Rey, Zambada García, un dels exlíders del càrtel de Sinaloa, testimoni cooperant del govern que, en més de sis hores (i encara ha de continuar testificant avui), s’ha dedicat a impartir una classe magistral del funcionament del narcotràfic a Mèxic. El destí d’El Chapo Guzmán, una de les figures més importants del món de les drogues, és a les mans dels dotze membres del jurat popular, integrat per ciutadans de Nova York dels quals no se sap ni el nom ni l’adreça, i que viuen extremament protegits per la policia.