Plou i cedeix un talús i s’esfondra un mur i descarrila un tren i mor una persona. La xarxa ferroviària de rodalies torna a evidenciar les mancances d’una falta endèmica d’inversió, que de ser-hi, hi és, però ni en la quantitat suficient per garantir un bon funcionament del servei, ni amb la previsió necessària per combatre l’envelliment de la infraestructura. Són tantes les necessitats, que quan s’arregla una cosa de seguida en peta una altra, i tot plegat transmet l’aparença d’un servei que funciona a pedaços, al límit, amb un equilibri molt precari que a la mínima incidència salta pels aires. Tot plegat s’explica pels constants incompliments dels respectius ministres de Foment dels plans inversors per al ferrocarril promesos a Catalunya.

Conèixer el nivell real d’inversió en la xarxa de ferrocarril catalana del govern espanyol és pràcticament una missió impossible, gairebé tant com el compliment dels calendaris d’acabament de les obres. Les dues grans infraestructures actualment en construcció, l’estació de la Sagrera i l’arribada del tren a la terminal T-1 del Prat, ja haurien d’estar acabades i en servei des de fa temps, però avui per avui estan del tot empantanegades i, com aquell qui diu, ni a mig fer.

El problema de les xifres és que entre el 2008 i el 2017 hi ha hagut tres grans compromisos en inversions de plans plurianuals que s’encavalquen en el temps generant un desconcert important sobre on comença un compromís i on acaba un altre. L’últim gran anunci d’inversió el va fer el març del 2017 l’aleshores ministre de Foment, Íñigo de la Serna, comprometent 1.161 milions pel termini 2017-2020, dels quals, l’any passat, hi havia en marxa obra per valor de 123 milions. Aquest any, segons la informació pública d’Adif –l’empresa que executa l’obra pública de l’Estat– s’han adjudicat obres per valor de 49 milions d’euros. La suma d’aquestes dues quantitats, 172 milions, queda encara molt lluny del que va prometre De la Serna.

El compliment de la promesa d’inversions passaria per fer efectius els projectes de fer subterrani el traçat de les vies de tren a Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet i Montcada i Reixac. Ahir, en una visita a Catalunya, l’actual ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anunciar per a principi de l’any vinent l’aprovació del projecte de Sant Feliu i, per a més endavant, els altres dos, per un valor total d’uns 1.000 milions d’euros.

Retrocedint en el temps, el 2003 la ministra Ana Pastor va signar amb l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila, un compromís per invertir, entre el 2014 i el 2016, 306 milions en la millora d’infraestructures de rodalies. D’aquests diners, segons el seguiment de les obres que n’ha fet la conselleria d’Interior, només es va arribar a executar un 12%. La promesa d’inversions de Pastor volia posar remei a un incompliment anterior, en aquest cas de la socialista Magdalena Álvarez, que el 2008 va comprometre 4.000 milions en un pla fins al 2015 que havia de modernitzar el servei de rodalies, coincidint amb el traspàs que es va fer a la Generalitat d’una part de la gestió.

D’aquell compromís de 4.000 milions només se’n va arribar a executar un 13%, segons els càlculs de la Generalitat. Tan incompliment va portar el 2016 a l’aleshores conseller de Territori, Josep Rull, a presentar un recurs contenciós administratiu contra el Ministeri de Foment perquè la justícia obligui a executar els compromisos encara pendents. Aquest procés es torba encara als tribunals.

Amb aquest panorama, i arran de l’esllavissada mortal de dimarts passat a Vacarisses, el conseller de Territori, Damià Calvet, va anunciar que convocarà aviat el president de Renfe, Isaías Tàboas, i la presidenta d’Adif, Isabel Pardo, per analitzar l’estat de la xarxa, pas previ per formalitzar al ministre José Luis Ábalos una petició de traspàs integral de rodalies.

La resposta donada pel ministre a aquesta insinuació va ser anunciar ahir que el nou pla de rodalies 2017-2025, coordinat per l’exconseller d’Obres Públiques, Pere Macias, haurà d’estar enllestit l’any vinent. Aquest pla ha de suposar una inversió de 4.000 milions d’euros.