L’any de la Vella

En una temporada molt brillant i molt dura, i per tant no exempta de caigudes i entrebancs, la Colla Vella ha decantat al seu favor totes les actuacions en què ha coincidit amb Vilafranca. Un domini que es va començar a gestar al Catllar, on la Vella va descarregar el primer 4 de 9 net de l’any, i es va reafirmar en la diada del 70è aniversari dels verds –precisament–, en què va descarregar el segon 2 de 8 net de la seva història, que seguia al primer que els rosats havien completat a Vilallonga del Camp poques setmanes abans.

La Vella també es va imposar en el primer acte culminant de la temporada, com és la clàssica de Sant Fèlix, en què va ajuntar els dos castells nets esmentats i, finalment, va culminar l’obra en la batalla decisiva del 27è Concurs de Castells, disputat a Tarragona el 7 d’octubre.

Es donava la circumstància que, tres setmanes abans, una caiguda de 4 de 10 en la diada del primer diumenge de Santa Tecla (16/9) va obligar la colla a refer els troncs dels seus castells guanyadors. Un mèrit afegit per valorar la lliçó de mentalitat competitiva que van donar els vallencs al castellòdrom de la Tarraco Arena Plaça, on es va coronar campiona del món casteller, divuit anys després de la seva última victòria. Guiats per Albert Martínez al capdavant, la Vella va guanyar amb la parella de castells nets més el 3 de 10 carregat, tot firmant de passada la que ha estat la millor actuació de la temporada.

Amb la moral pels núvols, la Colla Vella es va presentar a l’últim gran compromís de l’any, la diada de Santa Úrsula, amb l’objectiu de segellar el triplet (Sant Fèlix-Concurs-Santa Úrsula), però els intents sobre el 2 de 9 sense manilles, el 3 de 10 i l’inèdit 3 de 9 net van frustrar l’operació.

En el que ha estat el millor any de la seva bicentenària història, s’ha guanyat la glòria a pols. Excel·lent Colla Vella.

Vilafranca perd la corona

Els Castellers de Vilafranca, per la seva banda, han estat els únics que enguany han descarregat el 3 de 10. Aquesta és la millor acreditació dels verds en una campanya en la qual les lesions han condicionat el rendiment i en la qual, per damunt de tot, la colla ha perdut gamma de castells, un fet insòlit. Conscients que els seria molt complicat aguantar el ritme de la Vella, Toni Bach i el seu equip tècnic van proposar un guió que pretenia arribar en les millors condicions a les diades clau de Sant Fèlix i el Concurs. En un primer tram, la tàctica va donar els seus fruits i els vilafranquins es mostraren pletòrics a Vilanova, on es van apuntar el primer castell de 10 de l’any i van certificar un estat de forma òptim.

Però una inesperada caiguda en la diada de Cal Figarot, tres dies abans de la Bisbal (15/8), on també els va caure el pilar de 8, van passar factura cara. Amb tot, els vilafranquins van tirar d’orgull i van donar la talla per Sant Fèlix, amb el 3 de 10 descarregat i la torre de 8 neta carregada, una combinació que es va repetir al Concurs de Tarragona, on Vilafranca no va poder revalidar el títol guanyat vuit vegades consecutives.

La diada de Tots Sants, amb el quart 3 de 10 descarregat però amb la caiguda de la torre de 8 neta i del 5 de 9, es pot llegir com la síntesi d’una campanya en la qual els verds han notat també el desgast d’haver estat tants anys marcant la pauta.

La Colla Vella i els Castellers de Vilafranca han tornat a obsequiar l’afició amb un cos a cos espectacular. L’any que ve, més...