Ucraïna i Rússia han protagonitzat, aquesta setmana, l’incident més greu des de l’annexió russa de la península de Crimea (2014), un xoc armat que ha portat el president ucraïnès, Petró Poroixenko, a imposar la llei marcial en deu regions del país i a reclamar la intervenció de l’OTAN davant del perill d’una nova “guerra a gran escala” a Europa.

La guspira va saltar diumenge passat, quan la marina russa va disparar i capturar tres vaixells militars ucraïnesos per haver ignorat l’ordre d’aturar-se a l’estret de Kertx, pas obligat per accedir als seus ports del mar d’Azov. Els ucraïnesos van denunciar una “agressió” i els russos, una “provocació” amb l’objectiu de fer escalar la tensió a la zona i aconseguir noves sancions occidentals contra Moscou.

El Kremlin acusa també Poroixenko de magnificar l’incident amb finalitats electoralistes i, en sentit invers, analistes com Andrei Kolesnikov veuen en “la demostració de força” russa un intent de compensar la davallada de la popularitat de Putin. Sigui com sigui, els fets demostren que, lluny d’apaivagar-se, l’enfrontament entre Rússia i Ucraïna, agreujat des de la revolta prooccidental del Maidan i la consegüent contrarevolució dels separatistes prorussos (que ja ha causat més de 10.000 morts), manté tot el seu potencial explosiu. A Kíev hi ha por, i a Moscou supura encara la ferida causada per la implosió de l’URSS i l’expansió de la influència occidental sobre els antics territoris soviètics.

El perill immediat se situa, ara, en el mar d’Azov, una zona estratègica per a Rússia, ja que li permet accedir al Mediterrani. Un tractat del 2003 reconeix el dret compartit sobre aquestes aigües i l’estret de Kertx. Des de l’annexió de Crimea, però, les dues portes d’entrada a l’Azov estan sota control de Moscou, que ha reforçat la seva presència militar a la zona i imposat un bloqueig econòmic de facto contra els ucraïnesos, dificultant-los l’accés als seus ports de l’Azov, per on surten la majoria de les exportacions.

Traumatitzats per la pèrdua de Crimea, els ucraïnesos no estan disposats a deixar que els russos s’apoderin també de les seves aigües territorials i que, a la llarga, acabin envaint tot el país. Però Putin domina el tauler de joc. La relació de forces al mar d’Azov és enormement desproporcionada a favor dels russos, i Kíev no té els mitjans per fer front a l’amenaça del poderós veí de l’est si no és amb el suport occidental. I la prioritat dels aliats és, ara mateix, evitar a tota costa que la guspira prengui a Europa.