Vivim en un món voraginós ple d’incerteses en què una de les emocions més esteses és la por. Una por d’allò que avui ens sembla desconegut o imprevisible que ens paralitza i aïlla, ens empetiteix i ens fa orientar al resultat immediat i no al procés, cap a la tasca en comptes de cap a la persona.

En aquests moments tan canviants, en comptes de por, hem de tenir gosadia. Hem de ser influenciadors del futur i no víctimes o agents passius. Hem d’aprofitar per aprendre i desaprendre, explorar, crear i enfortir allò en què una màquina mai no serà competitiva: la capacitat d’empatia, creativitat i connexió humanes. La intel·ligència artificial o machine learning, la transformació digital, la robotització o la indústria 4.0 signifiquen una nova revolució, com ho va ser en el seu dia la revolució industrial. Som les persones qui les generem i les hem de guiar en el nostre benefici. En comptes de competir amb robots volent ser tan eficients i àgils com ells, els hem de complementar amb elements com ara l’ètica, la imaginació i intuïció i la comunicació.

Es diu que és la comunicació el que ens fa ser persones i ens permet diferenciar-nos de la resta d’animals sobre el planeta Terra. Som éssers intel·ligents perquè tenim la capacitat del pensament abstracte, de la lingüística, de la consciència de la pròpia identitat, de l’empatia i de la connexió emocional. Això és el que ha fet que l’Homo sapiens, un homínid que per qualitats físiques no destacava gaire entre la resta d’éssers vius, estigui avui liderant (per bé o per mal, esperem que finalment sigui per bé) la humanitat.

És també la comunicació la que ens permetrà guiar amb encerts les organitzacions, societat i relacions humanes del segle XXI. Hem d’aconseguir que la comunicació tingui un lloc cabdal perquè és l’esperança més forta que tenim.

Una societat amb una comunicació sana és aquella que s’escolta, que es posa a les sabates de l’altre, que busca punts en comú, que mira l’altra part de la història. Comunicar no és només parlar, és conversar, negociar, entendre, connectar.

A la majoria d’organitzacions, avui dia els sobren reunions, projectes, lliuraments i compromisos i els manca comunicació. Cal oferir temps de qualitat per a les persones, per a les seves emocions, interessos, expectatives; cal crear l’espai de diàleg obert per a un millor clima de treball i per a una organització més horitzontal; cal cocrear per generar més motivació; cal celebrar i fomentar la diversitat i inclusió per generar més innovació i reduir els silos.

La comunicació i la conversa són la cura necessària per al mal endèmic que pateixen avui moltes organitzacions d’una baixa motivació i innovació. Les empreses necessiten urgentment fidelitzar i captar bon talent, i el bon talent avui dia exigeix ser escoltat i participar. Si les organitzacions no ofereixen aquests entorns, canals i accions d’escolta i participació, el bon talent escollirà el treball per compte propi o empreses més dinàmiques, joves i flexibles.

Fa uns anys, el somni de moltes persones joves era entrar a una gran consultora o a un sector fort com la banca. Avui, els millors employer branding i ràtios de captació de talent, els tenen les young & fast growing companies. Per què? Perquè és més atractiu estar en una organització dinàmica, que et permet créixer, on pots aprendre, tenir un pla de carrera i una comunicació activa. En la batalla d’estatus versus visibilitat i reconeixement ha guanyat la segona. Penseu quant de temps i esforços esteu dedicant en les vostres organitzacions a aquest aspecte i com estem acompanyant els equips a desenvolupar-se en les competències clau per al segle XXI. Yuval Noah Harari, historiador i escriptor israelià, afirma que les competències més importants que cal ensenyar avui dia són les quatre C: pensament crític, comunicació, col·laboració i creativitat.

Les empreses encara estan enfocades al profit (lucre) en comptes d’enfocar-se al purpose (propòsit). Només amb profit no captaran bon talent i sense talent no arribarà mai el profit. Les organitzacions del futur seran people centric o no seran. I les vostres, com són? Encara hi sou a temps.