Osona, capital del renaixement de la indústria
Les fàbriques i els serveis associats que han superat la crisi són ara més competitius i converteixen les comarques centrals en un dels motors econòmics de Catalunya
Alacer Mas, una important distribuïdora i transformadora d’alumini i acer inoxidable d’Osona, espera consolidar aquest any l’espectacular salt efectuat l’any passat, quan van passar dels 77 milions d’euros als 93 milions de facturació, gràcies sobretot a un producte de més valor afegit que els ha fet més competitius: “Abans només compràvem i veníem, però ara tenim màquines que també transformen”, explica Ramon Mas, president de l’empresa, en procés de jubilació. Amb un mercat molt centrat en la península Ibèrica i França, la crisi els va obligar a introduir canvis en el negoci. “Per sort vam prendre mesures per afrontar la recessió abans que ningú”, recorda. El 2007, quan encara la crisi financera de les subprime no havia arribat a Europa, Alacer Mas va escometre un pla de reducció de costos: eliminació dels llocs de treball no fixos i descens d’estocs, entre altres mesures, que els va preparar per afrontar en millors condicions el deteriorament econòmic que es va iniciar el 2008. El 2009 l’empresa patia un fort retrocés de les vendes fins als 39 milions d’euros, quan venien de facturar 53 milions l’any anterior. Però, superat el primer cop, Alacer Mas va tornar a créixer en els exercicis posteriors.
La història d’aquesta companyia de Gurb il·lustra molt bé l’evolució que han tingut moltes indústries d’Osona i, en general, de les comarques centrals de Catalunya, erigides en aquests moments en un dels principals motors econòmics del país. L’any passat, el sector industrial d’Osona va liderar el creixement, amb un 7% d’increment, molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que va ser del 4,9%. En el cas de la indústria metal·lúrgica, el registre comarcal va accelerar fin al 8,4%.
Reconversió.
La publicació, que l’any que ve complirà 25 anys de la primera edició, permet fer un repàs històric de l’evolució de l’economia de les comarques en el darrer quart de segle. No obstant això, el professor de la UAB Josep Oliver s’ha de remuntar als anys cinquanta del segle passat per trobar moments d’excepcionalitat econòmica equiparables als de l’última crisi, “ja superada”, segons subratlla amb satisfacció Oliver, amb les darreres dades de l’informe a les mans: “El 2017, i malgrat els xocs de confiança fruit dels atacs terroristes i de la inestabilitat política, s’ha registrat un dels creixement més sòlids dels darrers quatre anys.”
Millora de competitivitat.
Com es comentava, alguns d’aquests industrials són d’Osona, com ara Alacer Mas, però també d’altres comarques del voltant: Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Anoia, és a dir les comarques centrals, que conformen amb l’eix metropolità de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Alt Penedès, Garraf i Vallès) i el Camp de Tarragona (Alt i Baix Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès, Priorat i Tarragonès) l’espai geogràfic de més dinamisme econòmic de Catalunya en aquests moments. Les comarques centrals van créixer en conjunt un 3,6%, el 2017, el mateix que les del Camp de Tarragona i una mica per sobre de l’àrea metropolitana (3,4%). Són 19 de les 42 comarques catalanes però representen el 84,6% de l’economia del país. De fet, l’eix metropolità de Barcelona ja representa el 72%. “És un mapa del creixement que s’assembla molt al que teníem entre els anys 1995 i 2000, és una llesca central de comarques més especialitzades en indústria i serveis”, explica Josep Oliver. Aquesta semblança fa pensar al professor de la UAB que, si la dinàmica positiva de l’economia persisteix els pròxims anys, el creixement s’anirà desplaçant cap a l’interior, cap a allò que Oliver anomena “el rerepaís”, com en el passat.
La creu.
En canvi, del 2013 al 2017 només se’n van crear la meitat, uns 325.000 llocs. Caldrà esperar la pròxima dècada, el 2021 o 2022 –tot depèn de l’evolució del PIB- perquè també es pugui parlar de recuperació del mercat laboral, almenys en xifres absolutes.
El fet que la composició sectorial del creixement sigui diferent al dels anys previs a la crisi, aleshores amb un pes important de la construcció, intensiva en mà d’obra, explica en part aquesta dualitat. Es podria dir que ara produïm riquesa sense que sigui necessària tanta gent treballant: “La nova ocupació és de treballadors més qualificats i productius, fet que vol dir que anem bé”, diu el coordinador de l’Anuari Comarcal.
On és l’eix gironí.
No es pot dir el mateix del pla de Lleida, que tant en valor afegit generat com en l’ocupació no ha passat la pantalla de la crisi. Més enllà de la composició sectorial del creixement el 2017, l’Anuari recorda que la recuperació sol arribar més tard a les comarques de ponent: “El seu creixement no s’accelera fins que l’expansió –originàriament iniciada a la costa, a l’entorn de l’AP-7– no agafa una certa maduració, que s’estén cap al rerepaís, per la vinculació d’una bona part dels serveis d’aquestes comarques amb la renda i la demanda interna catalana”, afirma l’estudi. El pla de Lleida va créixer un 2,7% el 2017.
La mateixa explicació pot servir per justificar el menor creixement de les comarques de muntanya (2,7%). Novament “és la davallada de la demanda interna (catalana i de la resta de l’Estat), tant en consum (comerç, hostaleria, serveis recreatius, entre altres branques del terciari) com en inversió (contracció de l’activitat residencial), la que explica les dificultats per superar la crisi”.
El creixement més magre de Catalunya està a les terres de l’Ebre (2,1%), on millora sensiblement la construcció però en menor mesura els serveis i cau el primari.