Borsa

Amenaces sobre el ‘ral·li’ dels torrons

Tot i unes valoracions molt atractives, les incerteses sobre el ‘Brexit’, sobre Itàlia i sobre la guerra comercial aigualeixen les esperances que les borses registrin pujades durant les últimes setmanes de l’any.

El mal comportament de la borsa el 2018 malgrat les bones previsions podria contribuir al fet que hi hagués un rebot al desembre, però les fonts d’incertesa encara estan obertes, fet que aigualeix les esperances
L’alta volatilitat obliga a diversificar i a no acceptar més risc de l’assumible

Llums als carrers, primeres compres, muntatge de la decoració nadalenca a casa, sopars d’empresa... I pujades a la borsa? El desembre s’associa amb els preparatius per al Nadal i, en un món tan donat a mites com és el dels mercats de valors, amb el del ral·li de finals d’any –anomenat per alguns ral·li de Nadal o de Santa Claus.

Però què hi ha de realitat al darrere d’aquest mite? S’ha de dir que és cert que passa més anys dels que no ho fa. En el cas de l’Íbex-35, per exemple, des de l’any 2000, l’índex ha tingut un comportament positiu al desembre en 12 exercicis, mentre que només en sis ha estat un mes negatiu per al selectiu tal com es pot veure en el gràfic.

S’ha de dir, però, que d’aquests 12 desembres positius, la meitat seguien la tendència que portava l’índex al llarg de l’any. En sis ocasions, per contra, hi va haver un rebot clar al darrer mes de l’exercici. Pels que fa als negatius, només en dos casos la tendència ja era baixista, mentre que en quatre anys l’Íbex-35 havia pujat fins al novembre i va caure al desembre.

L’explicació.

El del ral·li de Nadal és segurament un dels mites borsaris que té més lògica al darrere. Quan s’acosta el final de l’any, els gestors solen fer canvis en les carteres i, d’aquesta manera, generen moviment en els mercats de valors. Això ocorre especialment en els exercicis en què les borses han tingut un comportament dolent malgrat l’existència de motius globals per al creixement.

No obstant això, els analistes recorden que no cada any es repeteix el fenomen i que, per tant, aquest no és automàtic. En aquest sentit, segons el responsable de renda variable del Centre d’Inversions de Deutsche Bank, Diego Jiménez-Albarracín, l’explicació del ral·li tenia lògica per la rotació de carteres abans de la crisi. Però després d’aquesta “les regles han canviat bastant” per la distorsió que ha suposat la gran injecció de diners en el sistema que han fet els bancs centrals per donar combustible a la recuperació. De fet, en els quatre anys més recents, el desembre no ha estat un mes positiu per a les borses, a excepció del 2016, quan, en contra del que s’esperava, l’elecció de Donald Trump com a president dels EUA al novembre va entusiasmar uns mercats que, al llarg de l’exercici, havien patit molt amb les incerteses existents.

Aquest any.

Victoria Torre, responsable de continguts, productes i serveis de Self Bank, considera que no hi ha gaires arguments perquè es produeixi un ral·li el 2018. I això que aquest exercici sí que compleix la premissa d’haver estat un any dolent per a les borses, tot i que, a priori, hi havia motius per al creixement. Malgrat que a començaments de l’exercici les previsions eren clarament optimistes, des del gener, l’Íbex-35 acumula un descens proper al 10%.

El problema, segons Torre, és que els temes que preocupen els mercats continuen encallats i resulta complicat preveure què passarà en el futur més immediat. Entre aquests assumptes calents, l’analista cita les tensions comercials entre els EUA i la Xina, el Brexit i l’aprovació del pressupost italià. “Si el camí del Brexit es va aclarint i ens arriben bones notícies sobre les relacions entre nord-americans i xinesos, hi haurà al·licients per a un ral·li de finals d’any”, declara Torre, que hi afegeix que, en aquest cas, els valors cíclics com ara matèries primeres i automobilístiques podrien donar una empenta a la borsa.

També posa el focus sobre economies en què algunes grans companyies espanyoles tenen interessos, com ara el Brasil.“Si en trimestres anteriors l’impacte de les divises ha estat negatiu, ara pot veure’s la situació contrària, fet que beneficiaria els comptes de les empreses i els donaria més estabilitat”, explica.

La diagnosi de Jiménez-Albarracín va en la mateixa línia: malgrat que un comportament de les borses al llarg de l’any pitjor de l’esperat podria contribuir al fet que hi hagués un ral·li, aquest està en suspens perquè les fonts d’incertesa que precisament han impedit que la renda variable tingués una evolució positiva en aquests mesos continuen obertes. Especialment en el cas del Brexit i de la guerra comercial.

Sobre el primer tema, recorda que, tot i que s’ha signat un acord entre la UE i el Regne Unit, aquest encara ha de ser referendat pel Parlament britànic. I sembla que Theresa May no ho tindrà fàcil per convèncer els diputats. Respecte al segon, les declaracions de Donald Trump són contradictòries, fet que esvaeix pocs dubtes. A més, l’acord de treva signat recentment entre la Casa Blanca i el govern xinès no ha tranquil·litzat als mercats, que veuen lluny una solució definitiva al conflicte. Amb aquest panorama, Deutsche Bank recomana diversificar les inversions i acceptar només el risc que cada inversor pot assumir. “Per fonamentals, hi ha moltes oportunitats atractives, però la volatilitat continua sent molt alta”, argumenta Jiménez-Albarracín. “Convé no perdre el son pels diners que ja tens. Hi ha moments en què és millor ser estalviador”, conclou.

En canvi, hi ha qui pot apostar per estratègies més arriscades. “Les borses mostren por del pressupost italià, el Brexit i la guerra comercial. Tot plegat impedeix veure que els fonamentals de les empreses són bons, motiu pel qual, quan tinguem una notícia positiva, hauria d’haver-hi una reacció a l’alça que canviés la dinàmica”: són paraules de Felipe López-Vázquez, analista de Self Bank, que anima els inversors amb un perfil més arriscat i amb liquiditat a entrar en borsa per aprofitar la caiguda de les valoracions.

Claus

Les fonts d’incertesa

Paula Mateu

1

Guerra comercial. El temor a un ressorgiment del proteccionisme és el que més preocupa els analistes. Les declaracions del seu màxim impulsor, Donald Trump, són contradictòries i no ajuden a esvair dubtes. I els mercats tenen poques esperances de que s’arribi a una solució definitiva malgrat l’acord de treva signat entre els EUA i la Xina.

2
‘Brexit’. La UE i el Regne Unit han tancat un acord, però aquest no ha estat referendat pel Parlament britànic. L’oposició al pacte el pot fer fracassar, abocant a un Brexit dur que, segons es presumeix, perjudicaria enormement l’economia del país.

3

Itàlia. Les tensions entre la Comissió Europea i el govern italià han arribat a fer reaparèixer els fantasmes sobre la possibilitat d’un desmembrament de la UE i una desaparició de l’euro. Però les darreres declaracions de Roma podrien indicar un canvi en les relacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.