Un manifest impulsat pels expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, en suport a Carme Forcadell ha recollit ja l’adhesió de mig miler de diputats i exdiputats d’una vintena de països diferents. El document compta, per exemple amb el suport de la vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Hautala i de 35 eurodiputats -entre d’ells, la copresidenta del Grup dels Verds, Ska Keller- de països com Alemanya, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Portugal, Suècia, Estònia, Eslovènia, Luxemburg i l’Estat espanyol. També s’hi han adherit la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, el de Flandes, Jan Peumans, el de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, el de les Illes Fèroe, Páll á Reynatúgvu, el del País Basc, Barkartxo Tejeria, i l’expresidenta del parlament escocès, Tricia Marwick.

A més del suport de diputats de Junts per Catalunya, Esquerra, la CUP i Catalunya en Comú al Parlament de Catalunya, han subscrit ja el manifest electes dels parlaments de Quebec, Xile, França, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Gal·les, Alemanya, Irlanda, Islàndia, Noruega, Suècia, Regne Unit, i Finlàndia, així com el Congrés dels Diputats, el Senat, i els parlaments del País Basc, Navarra i Galícia. En total, segons els impulsors, el text compta actualment amb el suport de diputats de 25 països diferents –19 estats– i d’una trentena de cambres legislatives.

El text busca les adhesions exclusivament de parlamentaris i exparlamentaris amb l’objectiu de “denunciar l’injust empresonament de Forcadell per haver permès el debat parlamentari”, segons avancen els impulsors. El manifest denuncia que “la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l’activitat d’un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries”, reclama “l’alliberament immediat” de Forcadell i insta a “resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics”.