Mentre els líders dels EUA, Donald Trump, i la Xina, Xi Jinping, acordaven a l’Argentina una treva en la guerra comercial entre les dues potències econòmiques mundials, les autoritats canadenques detenien Meng Wanzhou, directora financera de Huawei, gegant tecnològic i una de les empreses més importants de la Xina, acusada als EUA d’haver violat les sancions nord-americanes contra l’Iran. En el mateix moment que es refredava el conflicte per una banda, esclatava el que ja es coneix com “cas Huawei”, una escalada de la tensió transpacífica a tres bandes (la Xina, els EUA, el Canadà) que té pinta que no acabarà aviat i de conseqüències encara desconegudes.

La matinada passada, el govern xinès confirmava que havia detingut no un sinó dos ciutadans canadencs, investigats per estar relacionats amb “activitats que perjudiquen la seguretat nacional”. Bàsicament és una acusació d’espionatge, crim que podria deixar totalment incomunicats durant mesos Michael Kovrig, un exdiplomàtic, i Michael Spavor, reconegut empresari que promou viatges a Corea del Nord. Tot i que Pequín ho nega, tot indica que és una represàlia per la detenció de Wanzhou, part del “preu” que el règim xinès va amenaçar que el Canadà hauria d’assumir si no “corregien la seva errada i immediatament posaven fi a la violació dels drets d’una ciutadana xinesa”.

L’alta directiva de Huawei va quedar dimecres en llibertat després de pagar una fiança de 6,6 milions d’euros, però encara ha de batallar una extradició que els EUA podrien reclamar formalment en qualsevol moment.

L’ofensiva de Pequín contra Ottawa no és el primer conflicte diplomàtic entre tots dos països, però potser sí el més significatiu, i més amb tot el context i rerefons que arrossega. Wanzhou no només és la directora financera de Huawei: és la filla de l’amo de l’empresa, una de les naus capitanes del país asiàtic, i tota una celebritat entre l’elit xinesa.

Per a la Xina, Huawei és més que una gran empresa, és un “heroi nacional” clau en l’expansió geopolítica i en la influència del país per tot el món. Qualsevol atac a la companyia és vist com un moviment polític per aturar-ne l’expansió, i si el moviment arriba des de Washington es tradueix com un intent de tallar les ales xineses i potenciar el poder nord-americà. No s’escapa a ningú l’animadversió nord-americana pel gegant tecnològic asiàtic, segon productor mundial de telèfons mòbils, només darrere de la sud-coreana Samsung i davant de la nord-americana Apple, i que té un gran ventall de serveis en telecomunicació i cibernètic.

Els EUA fa temps que investiguen i persegueixen Huawei i la seva rival, ZTE, sota el temor que els lligams amb el lideratge xinès els converteix, en paraules del director de l’FBI, Christopher Wray, en “un risc per la seguretat nacional dels EUA”. Tant que s’ha relacionat totes dues empreses amb el robatori de dades i espionatge, fet que ha dut el govern de Trump a prohibir qualsevol contracte o ús dins el govern federal. El Japó va fer el mateix dilluns passat, mentre el Canadà i el Regne Unit de moment han expressat “preocupació”.

La crispació entre la Xina i el Canadà, amb els EUA de rerefons, no té una resolució clara i deixa en una incògnita com podrà afectar la guerra comercial entre Pequín i Washington, relació complicada i ara mateix en una treva delicadíssima. Autoritats de tots dos països han intentat separar el cas Huawei de les converses comercials que han de mantenir viva la treva aranzelària pactada.