Avui no hi seran presents els quinze acusats –nou d’ells en presó preventiva des de fa més d’un any– per defensar la independència de Catalunya, però sí que serà la primera vegada que els seus advocats s’enfrontaran cara a cara amb els set magistrats del Tribunal Suprem, que a finals de gener els jutjaran per rebel·lió, malversació de fons públic i desobediència al Tribunal Constitucional (TC).

La vista d’avui, anomenada de previ pronunciament per declinatòria de jurisdicció, és l’última oportunitat que tenen els processats perquè el Suprem rectifiqui i derivi la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que, com marca l’Estatut del 2006, les causes contra diputats al Parlament són competència de l’alt tribunal català, i es deriven al Tribunal Suprem quan els fets tenen lloc fora del territori català, aspecte que neguen que hagi passat en els fets d’octubre del 2017. Ningú preveu que el Suprem faci un cop de timó, però el tribunal haurà de donar arguments jurídics per aquest canvi sobtat de criteri. Aquesta resolució, tot i ser negativa, es podria convertir en una prova més per dur al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i denunciar que la causa especial 20907/2017 és una causa general contra l’independentisme català.

Així, es preveu que avui els advocats exposin de forma breu, tot i que en són dotze, les al·legacions que ja han presentat per escrit. És previst que el tribunal, presidit pel magistrat Manuel Marchena, doni una resposta en els propers dies. Després d’aquest tràmit, es donarà un termini als encausats perquè presentin els seus escrits de defensa i les proves que demanen, i llavors només quedarà fixar el calendari del judici, que es preveu que comenci a finals de gener i es perllongui uns dos mesos.

En la vista d’avui, els dotze penalistes aniran a l’una: tots evidenciaran el canvi de criteri experimentat pel mateix Suprem en haver acceptat ara la causa contra els independentistes catalans, mentre que van refusar la del 9-N del 2014, amb fets calcats. Així, recordaran que el 30 d’octubre del 2017 la sala segona (la penal) del Suprem va admetre la querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres de la mesa, tot admetent “dubtes interpretatius” de l’article de l’Estatut que recull la competència del TSJC en casos d’aforats i del Suprem, amb fets fora de Catalunya. També recordaran que “sistemàticament” el TSJC ha acceptat la seva competència vers els delictes de rebel·lió i sedició en les querelles que des de Manos Limpias a Vox li han anat presentant, i que no n’ha admès a tràmit cap per falta de fonaments.

Pel que fa als fets ocorreguts fora del territori catalana, que justificaria la competència del Suprem, les defenses expliquen que la fiscalia, en la querella, va fer referència a “aspectes internacionals de la declaració d’independència de Catalunya”, i –recorden– que va ser el mateix Suprem que en va fer un matís. “No pot identificar-se el resultat del delicte amb els efectes del delicte, per més que aquests puguin implicar, per la seva pròpia naturalesa, la destrucció de l’estat de dret. Cal recordar –afegia el tribunal– que alguns dels delictes de la querella són delictes de tendència que, per definició, no exigeix que es produeixi el resultat per a la seva consumació”. Amb tot, el 24 de novembre del 2017, el Suprem va acceptar acumular una part de la causa presentada a l’Audiencia Nacional contra els dos líders civils i contra els consellers del govern de Puigdemont.

En els seus escrits, les defenses insisteixen que en la instrucció, feta pel jutge Llarena, s’han centrat els fets i que en la resolució de processament, “no hi ha cap referència als esdeveniments succeïts fora del territori català”. Encara més, afegeixen que si hagués existit el delicte de rebel·lió, que neguen rotundament, hauria passat a Catalunya; que si es va fer una declaració d’independència, va ser a Catalunya; la desobediència al TC i la suposada malversació de fons “també s’hauria acordat a Catalunya”.

Per les acusacions, el vot de catalans a l’exterior en l’1-O i la despesa en observadors internacionals és suficient perquè la causa vagi al Suprem. Les defenses, però, recorden que arran de la consulta popular del 9-N del 2014, en què també hi va haver vot exterior, el mateix Suprem va refusar la seva competència en la querella contra el president Mas. “Les conductes objecte de la querella s’han desenvolupat en l’àmbit de la comunitat autònoma catalana (...). El lloc de la comissió de les infraccions per aclarir la competència ha de ser naturalístic: on es duen a terme les accions o esdevenen els resultats tipificats com a delicte”, deia clarament el Suprem el 2014 per la causa del 9-N. Si l’alt tribunal espanyol denega, com es preveu, enviar la causa al TSJC, les defenses ja alerten que es vulnera el dret dels independentistes catalans a tenir un jutge ordinari predeterminat per la llei.