El govern britànic va decidir ahir extremar la preparació per a un Brexit sense acord (l’única opció que dona Theresa May si no s’avala el seu text aprovat amb la Unió Europea) en una reunió de dues hores i mitja amb el seu gabinet. Va decidir destinar una partida extra de 2.000 milions de lliures (uns 2.200 milions d’euros) a preparar tots els ministeris per si arriben al 29 de març sense pacte.

El ministre de Defensa, Gavin Williamson, també va anunciar que posarà 3.500 soldats en alerta perquè siguin destinats a ports i aeroports i per ajudar al govern en cas de sortida sense acord.

El Tresor ja va destinar 3.000 milions de lliures a organitzar una sortida desordenada la tardor del 2017, la meitat dels quals van ser repartits entre els diversos ministeris el març passat. El govern fa temps que s’està organitzant amb vista a aquesta possibilitat, que no és desitjada ni per Londres ni per Brussel·les. A finals d’agost, ja va publicar una mena de recomanacions pràctiques per a tots els sectors perquè hi estiguessin preparats. A més, el govern va enviar ahir 140.000 cartes a empreses britàniques per avisar-les d’aquesta possibilitat.

May va endarrerir la votació del seu acord la setmana passada per no encaixar una derrota monumental. La votació va ser ajornada al 14 o 15 de gener. En aquest temps, espera arrencar alguna concessió de la Unió Europea (UE) sobre la garantia per evitar la frontera amb Irlanda del Nord (que obliga el país a quedar-se de manera indefinida dins la unió duanera) i convèncer el centenar de diputats del seu partit, una tercera part, que prefereixen cap pacte abans que el pacte de May. La primera ministra espera que s’ho repensin quan vegin que, si no voten el seu pla, el Parlament agafarà les regnes i forçarà que el país es quedi a la Unió Europea.

“Hi haurà conseqüències si es produeix un Brexit sense consens, però fa temps que ens estem preparant per minimitzar-ne l’impacte”, va declarar James Brokinshire, ministre de Comunitats, després de la reunió d’ahir. I hi va afegir: “No és el que volem ni el que esperem que passi, però ens hem de seguir preparant.” Per la seva banda, el ministre de Sanitat, Matt Hancock, va confirmar a la BBC que han instituït un pla de contingència a tot el servei de salut públic per si es produeix un Brexit sense acord.

En l’última setmana tot ha canviat. Si fa uns dies tot feia pensar que es tirava cap a un Brexit suau, amb el consegüent enuig dels brexiters tories, ara és el contrari: s’avança cap al Brexit més dur, i són els europeistes del partit els que estan preocupats. “Veig ara mateix que la primera ministra està amenaçada amb una moció de confiança [una moció completa impulsada per l’oposició laborista] més originada en el bàndol europeista que no pas en l’euroescèptic”, va declarar ahir de manera significativa Jacob Rees-Mogg, líder del Grup de Reforma Europeu (ERG).

L’ERG és el grup més antieuropeu del Partit Conservador, l’impulsor de la moció de confiança interna de la setmana passada, que va aconseguir 117 vots (de 317) i no va prosperar. Després de guanyar la moció interna conservadora, May és intocable durant un any. Rees-Mogg es referia a una moció de l’oposició. Tant l’ERG com els socis unionistes nord-irlandesos de May ahir li van donar suport davant la moció personal de Corbyn, fins al punt que la primera ministra no només va desestimar aquesta moció personal –la va qualificar de “ximpleria”–, sinó que el va desafiar a impulsar-ne contra el govern, conscient que la guanyaria.

La moció que va presentar Corbyn dilluns a última hora era contra Theresa May, no contra el govern, per haver ajornat la votació un mes, i May podia decidir acceptar-la o no acceptar-la com al final va fer. Una moció contra el govern, completa, implica una votació immediata i, si el govern perd, comporta la celebració d’eleccions anticipades.

Tant els nacionalistes escocesos com els demòcrates liberals, les formacions més proeuropees, fa temps que demanen a Corbyn que presenti una moció, ja que només el líder de l’oposició la pot interposar. El problema que té Corbyn és que ell és més euroescèptic que May i no és partidari de la celebració d’un segon referèndum, en contra de l’opinió de bona part del seu partit. La tercera part dels seus votants van votar a favor del Brexit.